Sovint, quan el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet avisos de situació meteorològica de perill, tots ens fixem en si una comarca surt pintada d’un color o un altre. El cert, però, és que darrere del color hi ha molta més informació que és d’utilitat a l’hora d’interpretar correctament l’avís.
Dos llindars per a cada meteor
Actualment, el Servei Meteorològic de Catalunya emet avisos per pluja (acumulació i intensitat), per neu, per temperatura extrema (fred i calor), per vent i per onatge. Per a cadascun d’aquests meteors hi ha dos llindars, un de baix i un d’alt. Per exemple, en el cas concret de la intensitat de la pluja, el llindar de nivell 1 és 20 l/m2 en 30 minuts, mentre que el de nivell 2 és de 40 l/m2.
No tots els llindars són els mateixos arreu del territori. Els que fan referència al vent varien en funció de la comarca; els de neu depenen de l’altitud, i els de temperatura, de l’indret. La raó és evitar avisar de condicions que en algunes zones es considerin extremes i en d’altres, normals. Un clar exemple és la neu: no genera les mateixes incidències que s’acumulin 2 cm de neu a Barcelona que a Vielha.
Probabilitat vs. llindar: la matriu de perill
Quan s’emet un avís, el color amb què apareix pintada una comarca indica el grau de perill, que és la combinació entre la probabilitat i el llindar pel qual s’avisa.
En total hi ha sis graus de perill. Els graus 1, 2 i 3 corresponen al llindar baix, i els graus 4, 5 i 6, al llindar alt. Per altra banda, els graus 1 i 4 indiquen que la probabilitat que tingui lloc el meteor és baixa, entre el 10 % i el 30 %; els graus 2 i 5 van lligats a una probabilitat mitjana, del 30 al 70 %, i els graus 3 i 6, a una probabilitat alta, superior al 70 %.
Per tant, la diferència entre un avís de grau 1 (on la comarca avisada surt pintada de color groc) i un de grau 3 (color carbassa) no és que el meteor hagi de ser més intens o extrem, sinó que és més probable que s’acabi produint. Al mateix temps, cal tenir en compte que una comarca que la veieu de color carbassa pot correspondre a un avís de superació del llindar baix amb una probabilitat alta (grau 3) o bé a un de superació del llindar alt amb una probabilitat baixa (grau 4). És per això que cal anar més enllà del color amb què es troba pintada la comarca i consultar el grau de perill, per conèixer de quin llindar s’està parlat i amb quina probabilitat.
Distribució geogràfica dins la zona avisada
Una situació de xàfecs intensos pot ser molt local i afectar només alguna població d’una comarca o general i afectar zones molt àmplies. És per aquest motiu que una altra de les informacions que consten als avisos és la distribució geogràfica del fenomen, és a dir, si les superacions del llindar d’avís s’esperen en una zona molt concreta o en una d’extensa.
En aquest sentit, el Servei separa la distribució geogràfica en tres categories. Es refereix a un fenomen local si s’espera que afecti menys del 30 % de la zona avisada, mentre que es considera un fenomen extens si l’afectació se situa entre el 30 i el 70 % de l’àrea. En cas que l’abast supera el 70 %, aleshores es parla d’un episodi general.
Temps universal
El darrer element a tenir en compte per interpretar correctament els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya i així extreure’n tota la informació és tenir present que l’hora a què fa referència és en temps universal. Això vol dir que, en horari d’hivern, cal sumar una hora a la que apareix a l’avís, i dues en cas que sigui en horari d’estiu.
Els avisos es fan per a trams de sis hores que són fixos. Per tant, entre abril i octubre les finestres horàries en què es divideix l’avís corresponen a les franges 2-8 h, 8-14 h, 14-20 h i 20-2 h segons l’horari civil. En canvi, de novembre a març, els trams horaris són 1-7 h, 7-13 h. 13-19 h i 19-1 h.
