La borrasca Celia ja és una realitat i també el temporal de vent i mar. La posició del centre de la borrasca entre el nord del Marroc i el sud-oest de la península Ibèrica implicarà que durant els pròxims dies predomini el vent del sud i del sud-est en altura, amb origen saharià, un fet que farà que ens arribi una massa d’aire africana amb un elevat contingut de pols en suspensió.
Les tempestes de sorra són protagonistes aquest dilluns a l’entorn del Sàhara i ja se’n fan ressò les xarxes socials de la zona. També es fa notar l’arribada de la intrusió del desert cap al sud-est peninsular, concretament a la regió de Múrcia.
Alguns models indiquen que la massa d’aire en altura podria arrencar des del Senegal o Mali i recórrer tot el desert fins a arribar a la península Ibèrica.
La pols del desert arribarà fins al nord d’Europa
Malgrat que la concentració de pols no serà ni de bon tros tan elevada a Barcelona com en territori africà, sí que serà prou notable per tenyir de marró el cel de Barcelona i implicar pluja amb un elevat contingut fangós en alguns moments al llarg de la setmana.
Els dies de més pols en suspensió seran dimarts i dimecres. A partir de dijous la concentració anirà minvant, però ho farà gradualment i no acabarà de marxar com a mínim fins al cap de setmana.
Dimarts només s’espera alguna gota a Barcelona però entre dimecres al vespre i dijous podria ploure amb més entitat.
La pols del Sàhara no tan sols afectarà Catalunya sinó que podrà abraçar bona part d’Europa i arribar, en menor mesura però, fins a Escandinàvia.
D’on ve aquesta pols?
La borrasca del sud-oest peninsular impulsa vent del sud i del sud-oest a capes mitjanes i altes de la troposfera cap a Catalunya i fa arribar, d’aquesta manera, una massa de pols procedent del desert del Sàhara cap a la nostra latitud.
Les entrades de pols sahariana són ara més freqüents?
Segons va explicar ara fa uns mesos Ernest Werner, director tècnic del Barcelona Dust Forecast Center, “no hi ha una tendència clara en l’àmbit quantitatiu ni tampoc en l’àmbit estacional”. Ni són més ni es donen més aviat que fa uns anys. Ara bé, també va afegir que “depèn molt de l’any i de si hi ha sequera o no”, en referència a la quantitat potencial de pols que hi pugui haver. Werner va destacar també que “la superfície del Sàhara ha augmentat un 10 % en un segle”, fet que fa que la font de pols sigui més gran.
