Tot i que ja fa uns dies que se’n veuen, divendres ens hem llevat amb el cel ben ratllat: ple de deixants de condensació dels avions.
Els deixants són veritables núvols alts, generats a causa del pas d’avions enmig d’una capa elevada d’humitat situada a l’altura a què volen molts avions comercials (entre 9 i 12 km d’altura).
Com es formen els deixants de condensació dels avions?
Per tal que es puguin formar núvols calen determinats ingredients: vapor d’aigua (humitat), nuclis de condensació (petites partícules en suspensió de pols, sal, pol·len o altres partícules contaminants) i un refredament sobtat de l’aire.
Els avions amb motor de reacció usen querosè com a combustible, que, en la combustió, origina dos gasos —diòxid de carboni i vapor d’aigua—, a banda de petites partícules en suspensió o impureses, les quals queden en suspensió i actuen de nuclis de condensació. La combustió allibera molta energia calorífica, així que l’aire expulsat pels motors es troba a una temperatura molt elevada.
El contrast amb el fred d’aquella altura (uns -40 ºC cap als 10.000 m) fa que el vapor d’aigua alliberat es refredi amb celeritat, un fet que implica augment d’humitat i que es condensi el vapor d’aigua damunt les partícules en suspensió, tot i que normalment se sublima, és a dir, passa de gas a gel directament. D’aquesta manera es formen petites partícules de gel que acaben fent visible el núvol.
Els deixants de condensació dels avions són núvols alts i prims, de poques desenes de gruix, formats per partícules de gel.
Per què n’hi havia tants avui?
Un requeriment molt important perquè es mantinguin és sobretot que hi hagi humitat a l’altura a la qual circulen els avions, perquè no s’evaporin les gotetes o partícules de gel i desaparegui el núvol. D’aire fred sempre n’hi ha, tot i que també pot haver-n’hi més o menys. La humitat, en canvi, no sempre hi és present.
El diagrama següent, un tall de nord a sud entre la Cerdanya i Barcelona de divendres a les 9 h, dibuixa el contingut d’humitat que hi ha entre la superfície (nivell del mar, 1.000 hPa) i la part superior de la troposfera, tenint present que 200 hPa equivalen a una altura d’uns 12.000 m i 300 hPa, a uns 9.000 m. A baix, en negre, hi ha el perfil del relleu, des dels Pirineus a l’esquerra fins a Collserola i Barcelona a la dreta.
El diagrama mostra clarament que en altura, divendres al matí, el contingut d’humitat era molt alt, pròxim al 100 % entre 200 i 300 hPa, és a dir, a l’altura a què circulen els avions (9-12 km). La humitat ha estat clau per a la formació i el manteniment durant molta estona dels deixants de condensació del cel.
Quan la humitat és molt alta en altura, els deixants de condensació que es formen es poden mantenir al cel durant molta estona i fins i tot evolucionar i convertir-se en diferents tipus de núvols alts (cirroestratus, cirrocúmulus, etc). Si per contra la humitat és molt baixa, o bé no s’acaben formant o, si ho fan, es mantenen només uns pocs segons al cel abans no es dissipen.
Els deixants de condensació formats aquest divendres s’han mantingut al cel i s’han acabat convertint en diferents tipus de núvols alts, cirrus o cirrocúmulus especialment.
Com s’anomenen aquests núvols d’origen antròpic?
L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va incloure els núvols antròpics a la darrera versió de l’Atles internacional de núvols, l’any 2017. La terminologia que es va establir per anomenar aquests núvols afegia el terme “homogenitus” darrere el nom científic del núvol per designar-ne l’origen humà. Per exemple, “Cirrus homogenitus”. Se’ls posa nom quan persisteixen al cel com a mínim 10 minuts.
Si aquests cirrus formats (els deixants de condensació) es converteixen “a posteriori” en alguna espècie concreta de núvol alt, aleshores el núvol resultant de la transformació rep el nom del gènere, espècie, varietat, etc. i al final el terme “homomutatus“, per indicar que ha patit una transformació, una mutació. Per exemple, “Cirrus floccus homomutatus” o “Cirrus fibratus homomutatus”.
Val a dir també que la inclusió dels núvols antròpics a l’Atles internacional de núvols va ser, en part, gràcies a una proposta presentada a l’OMM per part de diversos investigadors catalans.
Quins tipus de núvols generem els humans?
Des de la revolució industrial s’han usat combustibles fòssils a gran escala, amb la consegüent alliberació de vapor d’aigua i altres gasos relacionats amb les activitats humanes. Això ha implicat alteracions de les condicions atmosfèriques, les quals en determinades ocasions poden arribar a formar núvols d’origen antròpic o antroponúvols.
La part més baixa de la troposfera i la més alta són les que més impactes reben de l’home i és on es poden formar, en determinades condicions, núvols d’origen antròpic. És per aquest motiu que aquests núvols solen ser o bé núvols baixos, generats sobretot en entorns industrials, o bé núvols alts, generats a causa del pas dels avions.
