Barcelona i els barcelonins s’hauran d’acostumar durant els propers mesos a tenir un ramat de 300 cabres i ovelles pasturant per Collserola. Els tres pastors que se n’encarregaran saben que no serà una feina fàcil perquè els animals no estan acostumats a moure’s per un entorn urbà. Els pastors asseguren que de “perills” n’hi ha molts, els ciclistes, els cotxes, els senglars… però sobretot en destaquen un: els gossos. “És com posar un ramat amb llops”, assegura Ferran Pauné, director d’una consultoria especialitzada en ramaderia expansiva i responsable del pla pilot de l’Ajuntament de Barcelona que introdueix la pastura a Collserola. Pauné reconeix que començar a pasturar a Barcelona ha estat “un gran repte” perquè és “un lloc molt complex”.
El mateix pensa en Daniel Sánchez, un dels tres pastors que s’encarragarà del ramat. Recorda que quan les ovelles veuen un gos s’espanten, i que si l’animal surt corrents, elles també van corrents al darrere. “El gos ha d’anar lligat”, afirma i, a més, cal mantenir una distància amb el bestiar. “Si volen venir que busquin i que preguntin al pastor”, recomana.
Pasturar pel municipi de Barcelona és un dels reptes més grans que ens hem plantejat a escala europea”
La pastura, un mètode eficient i sostenible contra els incendis
La introducció d’un ramat de cabres i ovelles pasturant a Collserola forma part d’una prova pilot de tres mesos que ha posat en marxa l’Ajuntament per ajudar a prevenir incendis. Desbrossar la muntanya amb mètodes clàssics i de forma manual s’ha demostrat “insostenible i ineficient”. En canvi, la pastura “és molt més eficient, més econòmica i més sostenible” i, a més, ajuda a millorar la biodiversitat de la zona on es practica. Fauné, de fet, assegura que els actuals incendis que pateix la Mediterrània “són perquè no tenim herbívors”.
