Aquest 30 de gener s’ha publicat un estudi a la revista científica ‘Atmospheric Research’ en el qual es presenta un catàleg de les 12 situacions meteorològiques que afavoreixen la formació de tornados a la península Ibèrica i les illes Balears. El treball ha estat liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona i d’Andorra Recerca + Innovació.
Els autors de l’estudi (Oriol Rodríguez, un dels meteoròlegs de betevé, i Marc Lemus i Cánovas) han analitzat la situació meteorològica de 465 episodis de tornados registrats a l’àrea d’interès entre els anys 1950 i 2021 a partir de les dades de la reanàlisi més recent del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini. D’aquesta manera, s’han pogut identificar una dotzena de patrons atmosfèrics diferents capaços de generar fiblons.
Situacions molt diverses, però amb un rerefons comú
Malgrat la gran variabilitat de les situacions que produeixen tornados, en general tenen un rerefons comú. Generalment, els episodis de fiblons solen tenir lloc quan hi ha una depressió en superfície i/o un solc en alçada orientat de nord a sud a prop de la península Ibèrica.
A més, s’ha observat que els tornados solen estar associats a les zones on el vent de component marítim aporta un elevat contingut de vapor d’aigua a nivells baixos (900 hPa), i on es presenten alhora valors elevats d’energia potencial convectiva disponible (CAPE) i de cisallament vertical del vent (variació del mòdul i/o la direcció del vent amb l’altitud).
L’escenari més freqüent a la Mediterrània
En el cas de Catalunya, els tornados són més habituals entre finals d’estiu i finals de tardor. Els episodis d’estiu acostumen a estar lligats a la part davantera d’un solc en altura poc profund, una situació en la qual el règim de marinades desenvolupa un paper rellevant. És el cas, per exemple, del tornado que hi va haver entre la Llacuna i Santa Maria de Miralles (l’Anoia) el 17 de juny del 2021, com es veu als mapes.
Els casos de tardor, en canvi, solen estar associats a depressions situades al centre o a l’oest de la península Ibèrica que impulsen vent a nivells baixos que pot oscil·la entre llevant i garbí. Normalment, són entorns amb valors elevats de CAPE i de cisallament vertical del vent moderat.
S’han analitzat, també, diversos índexs de teleconnexions. Es tracta de paràmetres que relacionen els patrons de la circulació atmosfèrica en àmbit d’hemisferi o continental. S’ha vist que a la Mediterrània és freqüent que tinguin lloc a la fase positiva de l’oscil·lació del Mediterrani occidental i de l’oscil·lació del Mediterrani, a diferència de les situacions d’aiguats.
Un paràmetre d’utilitat per pronosticar fiblons
Un altre dels aspectes rellevants d’aquest estudi és que s’ha posat a prova un índex, anomenat WMAXSHEAR03, que té en compte l’energia potencial convectiva disponible i el cisallament vertical del vent fins a capes mitjanes. En un treball anterior s’havia vist que els valors elevats d’aquest paràmetre solien anar associats a la formació de fiblons.
S’ha pogut constatar que, efectivament, els tornados més intensos acostumen a formar-se quan aquest índex assoleix valors alts.
Resultats d’ajuda per a la predicció
Segons els autors, aquest treball suposa un avanç en la comprensió dels mecanismes físics que provoquen l’ocurrència de tornados en l’entorn de la península Ibèrica. A més, els resultats obtinguts permetran als serveis de predicció meteorològica disposar d’un catàleg amb les situacions més favorables per a l’ocurrència de tornados, i esdevé una eina més per a la predicció i vigilància d’aquesta mena de fenòmens de temps violent.
