(ACN) Un equip internacional liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha comprovat que, entre els anys 2015 i 2019, el Mediterrani va experimentar una sèrie d’onades de calor marines que van afectar totes les regions de la conca i van donar lloc a esdeveniments de mortalitat massiva d’espècies marines recurrents durant tot el període analitzat. Les poblacions d’unes 50 espècies (incloent-hi coralls, esponges i macroalgues, entre d’altres) es van veure afectades per aquests esdeveniments al llarg de milers de quilòmetres de costes mediterrànies, des del mar d’Alborán fins a les costes del Pròxim Orient.
Els detalls es recullen en un estudi publicat recentment a la revista ‘Global Change Biology’. En el treball també hi han participat el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat d’Alacant (UA), la Universitat de Sevilla (US) i el Museu del Mar de Ceuta, a part d’altres centres internacionals.
“Els impactes de les mortalitats es van observar entre la superfície i els 45 metres de fondària, on les onades de calor marines registrades van ser excepcionals i van afectar més d’un 90 % del Mediterrani amb temperatures de més de 26 graus en algunes àrees“, detalla Joaquim Garrabou, investigador de l’ICM-CSIC i un dels autors de l’estudi.
Les espècies clau, les més afectades
Algunes de les espècies més afectades pels episodis de mortalitat massiva al Mediterrani són clau per al manteniment del funcionament i la biodiversitat dels principals hàbitats costaners. Entre elles hi figuren les praderies de posidònia oceànica o les poblacions de coralls, que formen dos dels hàbitats més emblemàtics d’aquest mar.
Aquest és el primer estudi que avalua els efectes de les mortalitats massives a escala de tot el Mediterrani durant cinc anys consecutius. En total, hi han participat més de 30 grups de recerca d’11 països, cosa que ha permès observar la incidència i la gravetat de la mortalitat a cada racó de la conca. De fet, s’ha obtingut la imatge més completa fins ara dels impactes dels esdeveniments d’escalfament extrem sobre els organismes i ecosistemes mediterranis.
“Lamentablement, els resultats del treball mostren que el mar Mediterrani està experimentant una acceleració dels impactes ecològics associats al canvi climàtic, fet que suposa una amenaça sense precedents per a la salut i el funcionament dels seus ecosistemes”, exposen Cristina Linares i Bernat Hereu, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.
De l’excepció a la norma
La crisi climàtica està afectant greument els ecosistemes marins de tot el món i el Mediterrani no n’és una excepció. En concret, les onades de calor marines associades a aquesta crisi estan causant esdeveniments de mortalitat massiva a tots els ecosistemes litorals d’aquesta conca a conseqüència del seu augment de freqüència, intensitat i extensió.
“Davant aquest escenari, és imprescindible conèixer la relació entre les diferents respostes biològiques de la biodiversitat marina i els diferents nivells d’exposició a la calor”, apunta el professor de la Universitat de Sevilla Free Espinosa. Per la seva banda, David Díaz i Emma Cebrián, investigadors de l’IEO i el CEAB, respectivament, lamenten que, fins ara, “l’alta variabilitat de les respostes observades entre espècies i poblacions a escales espacials i temporals molt diferents ha minat la nostra capacitat d’explorar aquesta relació”.
Ara, gràcies a la resolució temporal i espacial considerades, s’ha pogut demostrar que hi ha una relació positiva significativa entre la durada de les onades de calor i la incidència dels esdeveniments de mortalitat. “Els esdeveniments de mortalitat massiva al Mediterrani són equivalents als de blanqueig observats també de manera consecutiva a la gran barrera de corall, cosa que suggereix que aquests episodis són ja la norma més que l’excepció”, explica el professor de la UA Alfonso Ramos.
Per tot això, la comunitat científica insta a reforçar la coordinació i la cooperació a escala regional, nacional i internacional, com s’ha fet en aquest treball, per assolir decisions de gestió més efectives capaces de fer front a l’emergència climàtica.
