El 27 d’agost del 2010 Barcelona es va llevar amb calor i xafogor, com és habitual a finals d’estiu, però res no feia pensar que aquell seria el dia més calorós de, com a mínim, els darrers 230 anys. A primera hora de la tarda el termòmetre es va descontrolar a l’alça fins a assolir la marca de 39,3 ºC al centre de la ciutat.
Què va passar?
Jordi Mazon, físic i doctor en ciències físiques a la UPC, ha explicat ‘El matí de Barcelona’ que va ser un episodi molt breu d’altes temperatures, tan sols de sis o set hores. Al matí i al vespre les temperatures van ser les habituals per a les dates a Barcelona, però al centre de la jornada el termòmetre es va descontrolar a l’alça a causa de l’arribada, i pas sobtat, d’una glopada d’aire molt calent procedent del sud de la península Ibèrica. Va ser una incursió fugaç.
Aquell dia del 2010 el termòmetre es va acostar als 40 graus al pla de Barcelona i la humitat va arribar a baixar fins al 19 %. Aquest fenomen també va ser notícia aquella jornada a betevé. A l’observatori de la plaça de Tísner la temperatura es va enfilar fins als 38,3 ºC:
Arran d’aquest episodi de Barcelona, Jordi Mazon, juntament amb altres investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB), van proposar el mot “flaix de calor” (“flash heat”) per definir aquests tipus d’episodis d’alta temperatura de breu duració, d’entre un i 24 hores. El terme va ser acceptat, i ha quedat recollit per l’Associació Meteorològica Americana (AMS). Aquest nom permet diferenciar-lo d'”onada de calor”, que correspon a un altre tipus de situació.
‘Meteorologia extrema’: un llibre amb els episodis més sorprenents
Jordi Mazon i Marcel Costa han publicat recentment el llibre ‘Meteorolgia extrema’, un recull de 15 esdeveniments meteorològics que han afectat Catalunya, i Barcelona, durant les últimes dècades.
El llibre comença amb una inundació esdevinguda a la ciutat de Barcelona el 1862 provocada per una combinació nefasta de fortes pluges i manca de planificació urbana, però també parla de l’aiguat de Sant Lluc del 1940, la fredorada del 1956, la riuada del Vallès del 1962, la gran nevada del Nadal del 1962 o de les mànegues i tornados del 2005, entre molts altres fenòmens.
Cal destacar també que, a banda del flaix de calor, el llibre recull altres esdeveniments extrems recents que han afectat Barcelona com la gran tempesta del setembre del 1995, “la tempesta del segle”; l’episodi de contaminació atmosfèrica del 2011, o la forta ventada del gener del 2009.
Jordi Mazon és autor o coautor de nombrosos llibres i articles de divulgació científica. A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera de dilluns, 9 de juliol, a ‘El matí de Barcelona’, de betevé:
