Ida deixarà de formar part de la llista de noms d’huracans a l’Atlàntic. Així ho ha decidit el comitè de l’Organització Meteorològica Mundial, ja que entre el 26 d’agost i el 4 de setembre del 2021 un huracà amb aquest mateix nom va provocar més d’un centenar de víctimes mortals i danys materials greus, sobretot a Cuba i als Estats Units.
Les llistes de noms dels huracans atlàntics consten de 21 noms, que comencen amb les diverses lletres de l’abecedari. En total hi ha sis llistes diferents i són rotatòries. Això vol dir que cada sis anys es repeteixen els noms.
En cas que un dels huracans sigui d’alt impacte, com Ida, el nom s’elimina de la llista i se n’afegeix un altre que comenci amb la mateixa lletra. La raó és evitar fer-lo servir una altra vegada per parlar d’un altre cicló tropical més feble i evitar cap mena de confusió. Així, a la llista en què hi havia Ida a partir d’ara hi haurà Imani. Des del 1953, que és quan es van començar a batejar els ciclons tropicals com es fa a dia d’avui, s’han retirat un total de 94 noms.
Malgrat que des que hi ha registres només ha passat dues vegades, pot passar que la llista de noms s’esgoti en el cas de temporades molt actives. Fins a l’any 2021 en aquests casos als huracans se’ls posava el nom de les lletres de l’alfabet grec. El mes de març del 2021, l’Organització Meteorològica Mundial va anunciar que es deixarien de fer servir el nom de les lletres gregues per evitar confusions i que s’utilitzaria una llista auxiliar.
Llista de noms d’huracans 2022
Oficialment, la temporada d’huracans a l’Atlàntic comença l’1 de juny i s’allarga fins al 30 de novembre. La llista de noms d’aquest any serà la mateixa que es va fer servir el 2017. El primer cicló tropical que es bategi a l’Altàntic es dirà Alex. El seguiran Bonnie i Colin. La llista acaba amb Tobias, Virginie i Walter.
Si hi ha més de 21 ciclons tropicals es farà servir la llista auxiliar. El primer dels noms és Adria, seguit de Braylen i de Caridad. La tanquen Tayshaun, Viviana i Will.
A Barcelona hi arriben els huracans?
La immensa majoria dels huracans es formen a l’Atlàntic entre latituds força baixes, entre els 10 i els 25 graus. Solen anar guanyant empenta a mesura que es van traslladant cap a l’oest, sobretot al voltant del Carib, on l’aigua del mar sol tenir una temperatura elevada. Posteriorment, el fort corrent de vent de l’oest de nivells mitjans i alts que hi ha a latituds mitjanes els arrossega cap a l’oest del continent europeu, tot i que el més habitual és que es desfacin o que es converteixin en una borrasca de les que solen afectar-nos.
En alguna ocasió, a la península Ibèrica han arribat les escorrialles d’huracans o tempestes tropicals. No cal recular gaire temps enrere per trobar-ne alguns exemples. A mitjans d’octubre del 2018 van arribar les desfetes de l’huracà Leslie a Portugal amb la força de tempesta tropical (vent sostingut de 63 a 118 km/h). A Barcelona va portar una tongada de pluja important i algunes ratxes de vent fortes. Un parell d’anys més tard, el setembre del 2020, ho van fer les restes de la tempesta tropical Alpha.
A banda, a la Mediterrània, de vegades, es formen depressions amb característiques similars als huracans. S’anomenen minihuracans mediterranis o medicans. Ben poques vegades assoleixen la força d’un huracà, però tot i això poden produir pluges fortes i abundants i ventades intenses.
