Els episodis de pluges extremes del Dana, l’octubre del 2019, i el Gloria, el gener de l’any passat, han posat al límit les infraestructures de l’aigua a Barcelona i Catalunya. Els experts han advertit que els danys d’aquests fenòmens són només el principi dels efectes del canvi climàtic. Per això, aquest any el govern català té previst invertir 417 milions d’euros per millorar la gestió de l’aigua.
Però tant, la sequera com les pluges intenses i sobtades necessiten encara més inversió en infraestructures, i per això s’ha presentat un pla per als propers 15 anys de 3.000 milions d’euros, que ha de finançar el Pla de recuperació per a Europa. “Hem elaborat una agenda verda que doni resposta al repte d’aquesta escassedat d’aigua que patim a Catalunya, ser més resilients, amb xarxes i estructura més potents”, ha anunciat la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà.
Barcelona es prepara per afrontar el canvi climàtic
A Barcelona, en els darrers anys, s’ha multiplicat la inversió per ampliar la xarxa de clavegueram per poder drenar els aiguats que neguen els carrers, amb col·lectors de més capacitat. El col·lector de Vilà i Vilà, al Poble-sec, el de la Diagonal i el de Prim són les tres grans obres que s’estan fent en aquest sentit.
“Tindrem menys pluges, però més torrencials i per això estem dimensionant els sistemes per acumular l’aigua de pluja“, ha explicat el regidor d’Emgència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia. Per poder evitar que l’aigua vessi, ara s’emmagatza en dipòsits a Collserola, però també al destí, a llocs més propers al mar. Ara bé, també s’estan incorporant sòls drenants en diferents reformes urbanístiques de la ciutat, que afavoreixen la circulació de l’aigua i eviten inundacions.
Els moviments socials per l’aigua reclamen frenar la urbanització
Els moviments socials per l’aigua reclamen frenar el creixement urbanístic a Barcelona i l’àrea metropolitana per adaptar-se al canvi climàtic. La portaveu d’Aigua és Vida i membre del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, Míriam Planas, ha lamentat que aquest creixement impermeabilitza més el sòl i impedeix que l’aigua s’escoli als aqüífers i que es mantinguin les fonts d’aigua naturals. “Amb més urbanització, encara es requerirà més aigua”, ha afegit Planas, que demana mantenir els terrenys agrícoles. “Hem de mantenir cura d’aquests ecosistemes que ens nodreixen de l’aigua: els rius, els hem de tenir en bon estat”, ha reivindicat Planas.
