Quan faltaven pocs minuts per tres quarts de tres de la matinada, un bòlid molt lluminós ha travessat el cel de Catalunya. Durant uns segons, ha semblat que es fes de dia. S’ha pogut veure des de molts punts del país, també des de l’entorn metropolità, i ha generat una explosió percebuda en diverses comarques.
La Xarxa d’Investigació de Bòlids i Meteorits (SPMN), coordinada per l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC), se n’ha fet ressò aquest matí, amb les imatges que han estat gravades per Carlos Alcaraz, des de Corbera de Llobregat.
Aquest bòlid també s’ha pogut observar des de molts punts de la península Ibèrica: des d’Andalusia fins a Castella i Lleó, tot passant per l’Aragó i Múrcia.
El bòlid deixa una explosió sonora
És habitual que els bòlids es desintegrin abans d’arribar a la superfície terrestre. Aquest fenomen, anomenat ablació, consisteix en la pèrdua de massa del meteor en molt poc temps. Això provoca que s’observi una bola de foc i, fins i tot, que es pugui arribar a sentir una explosió.
Aquesta matinada, diverses persones de poblacions vallesanes com Montmeló, Mollet del Vallès o l’Ametlla del Vallès han comentat que s’ha sentit un fort espetec acompanyant el bòlid.
Les ones sonores generades per l’explosió han estat registrades pels sensors de la xarxa sísmica de Geociències Barcelona del CSIC que hi ha escampats per l’entorn metropolità i a la mateixa ciutat de Barcelona.
Què és un bòlid?
Un bòlid és un meteor, una roca d’origen interplanetari que, en entrar al camp gravitatori de la terra és atret pel nostre planeta. En travessar l’atmosfera a gran velocitat, el fregament del material amb l’aire fa que el meteor s’escalfi i tingui l’aparença d’una bola de foc amb una estela lluminosa al seu darrere.
Són habituals els bòlids?
De bòlids se n’observen amb freqüència. Només aquest mes de maig se n’han vist 14 des de Catalunya, segons l’SPMN. Ara bé, no tots tenen la lluentor i la durada de la matinada d’aquest dilluns.
La xarxa de l’SPMN, que consta de 35 estacions automàtiques situades per tot l’estat que contínuament estan escanejant el cel per poder-ne fer un seguiment, detecta de l’ordre de 4.000 bòlids a l’any.
