L’Institut de Ciències del Mar ha publicat recentment els resultats obtinguts a la BioMARató. Es tracta d’un macroprojecte científic en què han participat 480 voluntaris aficionats al fons marí, que han col·laborat a fer un inventari de les espècies que hi ha a la costa catalana. En la quarta edició, que ha durat entre maig i octubre del 2024, s’han fet 91.000 observacions, gràcies a les quals s’han identificat 1.700 espècies diferents.
“Hem tingut resultats excepcionals”
“Demanem a la ciutadania que és apassionada pel mar, a qui li agrada fer snorkel, submarinisme o anar a la platja, que ens ajudin a fer un catàleg de la biodiversitat de les platges de tot Catalunya“, ha explicat Marina Torres, biòloga del Grup de Recerca EMBIMOS de l’ICM-CSIC al betevé directe. “Estem molt contentes perquè hem tingut resultats excepcionals, hem trobat moltes coses molt interessants. Tenim poc coneixement de quines espècies viuen als nostres mars i amb aquest projecte estem aconseguint cada vegada tenir-ne més“, afegeix, mentre recorda que es pot fer fotografia subaquàtica amb una càmera submergible compacta bastant senzilla. “La col·laboració entre el científic i el voluntari és molt important perquè potser un voluntari no sap que acaba de trobar una espècie que no s’havia trobat mai allà”, destaca Anna Ramon, biòloga del CREAF.
Els canvis en la biodiversitat evidencien el canvi climàtic
En aquesta BioMARató s’ha trobat per primera vegada a Catalunya l’espècie del cuc de foc. “Un voluntari va fer la troballa al parc submarí de Tarragona i el nostre biòleg expert va dir que era la primera cita a Catalunya”, explica Torres. Aquesta espècie ja s’ha trobat en altres punts del Mediterrani, com ara les Balears, i al sud de la península. “És un cuc al qual li agrada viure en aigües més càlides, té origen tropical i subtropical i això ens indica que les aigües del sud de Catalunya cada vegada s’estan escalfant més“, conclou.
D’altra banda, amb l’escalfament de l’aigua del mar, prop de la costa de Barcelona també s’han pogut veure espècies que no hi són habituals, com per exemple la llampuga, un peix que normalment viu mar endins, i aquest any se l’ha vist prop de la platja del Llevant perquè l’aigua està més calenta. El mateix ha passat amb les mantes: aquest estiu se n’han vist de diferents espècies, perquè algunes s’han apropat a platges de Barcelona per donar a llum.
“Fa un any a les platges de Barcelona també es va trobar una alga invasora vermellosa que és molt colonitzadora“, explica Torres. “Fa com una catifa, ocupa l’espai de tota la resta i està perjudicant les altres algues autòctones. A la zona del Fòrum, per exemple, n’hi ha moltíssimes”. Això fa que animals que s’alimenten d’algues la vegin com un aliment fàcil i se la mengin, però no és tan nutritiva i llavors aquests animals no es poden reproduir bé“. Un altre exemple d’espècie invasora vista a les platges de Barcelona és el cranc aranya, que pot portar malalties que afecten altres crustacis autòctons.
Cranc aranya i alga vermella invasora
Canvis en els calendaris naturals
De la mateixa manera que les fulles de la tardor cauen més tard i els arbres fruiters floreixen més d’hora, s’ha observat que el canvi climàtic també provoca canvis en el calendari natural d’algunes espècies marines. Un exemple són les gorgònies, uns animals en forma de planta que són el corall típic del Mediterrani. “Gràcies a les imatges que han penjat els voluntaris, hem vist cicles biològics alterats, com ara el de la gorgònia, que ha començat l’ovulació un mes abans del previst“, afirma Torres. “Un mes és bastant rellevant i això pot afectar la resta de fauna i flora“, alerta.
Què se’n fa, d’aquestes dades?
El macroprojecte ha estat coordinat des de l’Institut de Ciències del mar i hi han participat voluntaris de diverses entitats, com ara la FECDAS, l’associació Oceánicos i les empreses Plàncton Diving i Nelidas, que tenen una comunitat d’aficionats molt gran. Tot i això, qualsevol persona hi pot participar penjant les fotos a través de l’aplicació digital Minka, des de la qual es recopila la informació.
Totes les dades recopilades a Minka passen a formar part d’una base de dades de biodiversitat mundial i qualsevol equip científic del món les pot utilitzar per fer-ne estudis.
