A les acaballes de l’agost i sense perspectives de grans regades que capgirin la dinàmica d’aridesa a Barcelona, les dades pluviomètriques revelen que la sequera extrema del 2022 podria ser, provisionalment, la més important del segle XXI. Si el 2022 ja és molt sec, cal sumar-hi el context de sequera del 2021. Tot plegat, deixa un escenari esgarrifador.
Ja s’ha superat l’equador de l’any i es poden extreure les primeres valoracions meteorològiques del que portem del 2022. Molt hauria de ploure a la tardor per equilibrar el balanç de pluja anual a la ciutat. Els vuit mesos d’enguany estan reforçant la sequera que s’arrossega des de la tardor del 2020.
Pluja molt escassa, només 200 mm en vuit mesos a Barcelona
Estadísticament s’acumulen uns 620 litres als pluviòmetres de Barcelona al cap d’un any, però la irregularitat del clima mediterrani fa que uns anys se sobrepassi amb escreix la marca i d’altres se’n registri pràcticament la meitat. Per aquestes dates del calendari hauria d’haver plogut uns 350 a 400 litres a la ciutat, unes xifres molt allunyades de la realitat, ja que els valors de precipitació del gener fins a l’agost del 2022 se situen entre els 164 a 266 litres, aproximadament la meitat del que pertocaria.
La distribució espacial de la pluja és força irregular i indica que la zona menys afectada per la sequera seria el quadrant nord-est, cap a Nou Barris, on els observatoris de Roquetes i Torre Baró acumulen 266 i 244 mm respectivament. L’ombra pluviomètrica, a l’extrem oposat de la ciutat han caigut 100 litres menys i la Zona Universitària és la zona que pateix més estrès hídric amb només 164 mm.
L’únic rescatable de les pluges d’enguany són els períodes quan han descarregat. Tal com és habitual, el febrer i el juliol han estat provisionalment els dos mesos més secs. En els dos casos un únic dia de pluja va deixar d’1 a 2 litres. En canvi, el març, coincidint amb l’entrada a la primavera, ha estat el més plujós amb més de 100 litres en alguns barris de la ciutat. Caldrà esperar als mesos de tardor, els potencialment més humits i tempestuosos, per destronar hipotèticament el març.
La intensificació de la sequera a l’Observatori Fabra
L’origen de la sequera neix a la tardor del 2020, una època que hauria d’haver estat plujosa, com pertoca al clima mediterrani, però que va acabar amb anomalies de pluja negatives. Era el primer punt d’inflexió després d’uns primers vuit mesos del 2020 força plujosos, ja que s’acumulaven 529 litres a l’observatori Fabra, gairebé la pluja d’un any sencer.
El 2021 s’emporta la medalla d’or dins del podi d’aridesa amb uns impactants 156 litres de pluja, quasi una tercera part del que indica la mitjana climàtica. Semblava que la situació no podia empitjorar, però el 2022 s’està encarregant de mantenir les alarmes enceses. Tot i que enguany, de moment, ha plogut més que el 2021, els registres continuen per sota del que seria habitual i contrasten dràsticament amb la pluja abundant del període gener-agost del 2020.
Per aportar una mica de llum enmig de la foscor. Barcelona es troba a les portes del setembre i els mesos de tardor, l‘època teòricament més plujosa de l’any que podria frenar o fins i tot revertir la situació de sequera. Fa tot just dos anys esclatava el primer punt d’inflexió cap a un període d’escassetat de pluges, ara podria succeir el contrari i obrir-se definitivament l’aixeta. Caldrà anar seguint atentament les futures informacions meteorològiques.
