Bona part de Catalunya fa més d’un any i mig que arrossega una sequera notable i els embassaments ja ho noten. La zona més afectada, on hi ha condicions de sequera excepcional, estant sent les comarques de Girona i de Barcelona, especialment l’Alt Empordà, el litoral i prelitoral centrals i el sud de la Catalunya Central. En el cas de Barcelona, des del punt de vista pluviomètric, es tracta de la sequera més forta en gairebé dos segles.
El cert és que la situació al conjunt dels Pirineus del darrer any no ha estat tan extrema com en altres zones del país. L’ocurrència d’alguns episodis de pluja i neu que han afectat, sobretot, l’extrem nord de la serralada han ajudat a no fer de la sequera actual una situació encara més greu. De fet, al vessant nord dels Pirineus hi ha condicions de normalitat o de sequera moderada, mentre que a la resta dels Pirineus i als Prepirineus les condicions són de sequera moderada o localment forta.
Tot i això, les precipitacions poc destacables dels últims mesos han fet davallar el nivell dels embassaments, tant de les conques internes com de la conca de l’Ebre. A data d’avui, es troben al 55 i al 56 % de la seva capacitat, respectivament. Es troben a un nivell força baix, però de moment ben lluny de la situació excepcional que hi va haver durant la sequera dels anys 2005-2008. En aquella ocasió el dèficit de pluja va ser molt notable a les capçaleres dels principals rius, i això va fer que els embassaments se situessin al 20 % de la seva capacitat.
Les imatges de satèl·lit d’alta resolució permeten veure com ha disminuït el volum d’aigua emmagatzemada als pantans al llarg dels darrers mesos. A continuació, mostrem les imatges comparatives del satèl·lit Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea (ESA) entre aquest febrer i el de l’any passat per als embassaments de la Baells i de Sau, que abasteixen d’aigua Barcelona, i per al de Darnius.
La Baells (conca del Llobregat)
Ara fa un any, l’embassament de la Baells, que està situat a la conca del riu Llobregat al Berguedà, tenia 94 hm3 d’aigua emmagatzemats i es trobava al 86 % de la seva capacitat. En canvi, ara hi ha 58 hm3, el 53 % del que pot arribar a contenir. La situació s’ha capgirat en poc temps.
La baixada del nivell d’aigua ha fet recular un quilòmetre i mig la cua de l’embassament, tal com es pot veure a la part superior de la imatge. A més n’ha deixat ben visibles les vores.
En aquests moments de l’any, el pantà s’hauria de situar al voltant del 78 %, segons la mitjana dels darrers 10 anys, 25 per sobre del que hi ha ara.
Sau (conca del Ter)
El pantà de Sau és el segon més gros del sistema Ter-Llobregat i del conjunt de les conques internes de Catalunya, per darrere del de Susqueda. Està situat a la comarca d’Osona, a la conca del riu Ter. La seva capacitat és de 165 hm3. Ara mateix té emmagatzemats 78 hm3 d’aigua (47 %), mentre que fa un any n’hi tenia 133 hm3 (80 %).
La mitjana de l’última dècada per a mitjans de febrer és de 116 hm3, és a dir, que l’embassament hauria d’estar al voltant del 70 %.
Com en el cas de l’embassament de la Baells, el nivell d’aigua de Sau ha patit un descens notable en els darrers 12 mesos. A la imatge actual es pot veure la terra dels marges despullats de vegetació, que, si el pantà fos ple, haurien d’estar sota l’aigua. El retrocés de l’aigua es veu, especialment, als marges que tenen un pendent més suau, situats a la part central de la imatge. A més, a l’extrem dret, també es pot veure la reculada de l’aigua de l’embassament de Susqueda, que ara mateix està al 64 % de la seva capacitat, 26 punts menys que ara fa un any.
De la comparativa, també criden l’atenció les tonalitats marronoses que presenten els camps de conreu, en comparació amb el verd que predominava el febrer passat. La manca de pluja està dificultant el creixement dels sembrats.
Alerta per sequera a l’Alt Empordà
L’Alt Empordà és una de les zones on la sequera és més greu. De fet, tota la comarca es troba en situació de prealerta per sequera i alguns sectors estan en alerta. A finals d’octubre de l’any passat ja es van aplicar algunes restriccions a aquesta zona, com per exemple el tancament de fonts públiques en 22 municipis.
Una de les raons és el baix nivell de l’aqüífer Fluvià-Muga i l’altra és el nivell de l’embassament de Darnius-Boadella, a la conca del riu Muga. Si ara fa un any el pantà estava al 79 % de la seva capacitat, avui es troba a tan sols el 41 % (hi ha 25 hm3 dels 61 que hi caben). La mitjana dels últims 10 anys per a mitjans de febrer és de 44 hm3 (70 %), un volum d’aigua notablement superior al que hi ha actualment.
En aquest cas, a banda de quedar al descobert els marges del pantà i del retrocés de la cua de l’embassament, a les imatges també es pot veure com la verdor de l’any passat ha donat pas a un escenari més marronós.
