Un informe alerta de l’impacte del canvi climàtic en les reserves i el consum d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, just quan Catalunya es troba en situació de sequera. Enginyeria sense Fronteres, Ecologistes en Acció i Aigua És Vida, que impulsen l’informe, denuncien que en un context d’escassetat l’aigua no pot està gestionada per interessos privats i que cal apostar per qüestionar-ne i disminuir-ne la demanda.
“Cal qüestionar la política d’oferta i de consum d’aigua”
Enginyeria sense Fronteres, Ecologistes en Acció i Aigua És Vida reclamen que en la nova planificació hidrològica l’AMB i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) tinguin en compte els recursos locals dels quals es disposa i deixin d’apostar per un consum creixent. “Cal qüestionar la vella política d’oferta d’aigua i posar en el centre la garantia del dret humà a l’aigua, dels cabals ambientals i ecològics“, apunten els autors de l’estudi. També denuncien que el model de desenvolupament urbanístic augmenta el consum de l’aigua i impermeabilitza el sòl, de manera que agreuja les inundacions i la saturació del sistema de sanejament de l’aigua.
L’àrea metropolitana de Barcelona és un territori altament vulnerable a la crisi climàtica, segons s’exposa a l’informe. Tot i representar només el 0,5 % del territori català, hi viuen 3.652.096 persones, gairebé la meitat dels habitants de Catalunya. Són sobretot els sistemes dels rius Ter-Llobregat els que abasteixen d’aigua la zona. Són insuficients i això sovint genera desequilibris territorials i incompliment de cabals dels dos rius.
Més calor, més consum
El canvi climàtic farà pujar 1,5 graus la temperatura el 2030 i 3,5 graus el 2050, i reduirà l’aigua al litoral un 22 %. Això suposarà més demanda i consum d’aigua, a la vegada que hi haurà menys disponibilitat, perquè es preveuen més sequeres i més inundacions. Tot plegat fa alertar del risc de la garantia d’abastiment i de desaparició dels deltes del Llobregat i el Besòs. Per això, els experts reclamen que es garanteixin 40 litres al dia per persona a cost zero o a preu reduït, per tal de protegir les persones vulnerables, les més exposades al canvi climàtic. De fet, recorden que la factura no pot superar el 3 % dels ingressos familiars.
L’encariment de l’aigua, un bé escàs gestionat per empreses privades
Les actuacions per adaptar-se a la crisi climàtica requereixen inversions milionàries que l’informe apunta que encariran el rebut de l’aigua. Barcelona invertirà 175 milions d’euros cada 10 anys en els propers 80 anys a actualitzar i mantenir les infraestructures de gestió de l’aigua, segons el Pla director integral de sanejament de Barcelona. Des d’Aigua És Vida, Míriam Planas denuncia que en un moment d’escassetat d’aigua siguin empreses privades les que gestionen aquest bé i que es “mercantilitzi”.
Aposten pel decreixement i la renaturalització de les ciutats
Els autors de l’informe proposen protegir el parc agrari metropolità, la renaturalització de rius i ciutats, fomentar els sistemes de drenatge sostenible (SUDS), fer auditories hídriques, la recuperació d’aqüífers i la gestió agroforestal a les capçaleres i trams mitjans del Ter i el Llobregat.
En canvi, reclamen reduir les inversions en grans infraestructures com els dipòsits anti-DSU de retenció de pluvials, que retenen l’aigua de la pluja però la barregen amb l’aigua del clavegueram. Per això proposen alternatives que aprofitin les aigües pluvials en origen, com a font d’aigua local que cal explorar.
