Si hi ha uns aiguats recordats als Pirineus són, sens dubte, els de la tardor del 1982. Ho són tant per l’extensió (tota la serralada) com per les afectacions greus que va causar el desbordament dels rius que neixen en aquest àmbit. L’episodi de pluja torrencial es va produir entre els dies 6 i 8 de novembre del 1982.
Les pèrdues van repercutir sobretot en el món rural i la xarxa viària. Algunes poblacions van quedar aïllades durant diversos dies i altres van haver de ser evacuades.
Una borrasca atlàntica enorme i vents del sud
Una pertorbació atlàntica enorme, amb pressions de fins a 964 hPa al centre, es va situar damunt l’Atlàntic —al nord-oest de Galícia— cap al 6 de novembre. La presència d’un potent anticicló a l’est d’Europa va bloquejar-ne l’avanç, un fet que va implicar que es mantingués estancada durant moltes hores en la mateixa posició i afavorís la descàrrega de grans quantitats de precipitació en zones concretes.
La borrasca va crear un flux molt marcat de vent del sud a tots els nivells, càlid i molt humit, cap als Pirineus i el nord-est de la península Ibèrica. A més, s’acompanyava en altura d’un embossament profund d’aire fred, amb temperatures pròximes als -25 ºC a 5.500 m.
El relleu pirinenc va fer de barrera a la massa d’aire humida i inestable, la qual es va veure obligada a remuntar per les carenes o canalitzar-se per les valls. D’aquesta manera es va disparar el creixement de nuvolades potents que van generar pluges intenses, abundants i especialment persistents en aquest àmbit durant moltes hores (entre 48 i 60 hores).
El 6 de novembre van caure 214 litres a la Molina o 152 a Vallcebollera, a l’Alta Cerdanya, a la cara nord del Puigmal.
El dia 7 de novembre va ser el dia de pluja més intensa i abundant de tot l’episodi. Van sumar fins a 408 litres Vallcebollera (a l’Alta Cerdanya, a la cara nord del Puigmal), 350 a Pi de Conflent (al Conflent, a tocar del Canigó), 266 litres a la Pobla de Lillet o 150 litres per metre quadrat a Berga (al Berguedà).
El balanç de tot l’episodi van ser acumulacions d’aigua realment espectaculars en zones especialment ben exposades al vent humit. Cap al massís del Canigó es van recollir en tot l’episodi a l’entorn de 600 litres per metre quadrat. A la Molina en van caure 556, i més de 300 litres a Cabdella o la Pobla de Lillet.
Desbordament dels rius pirinencs
Segons l’ACA, va ser l’episodi més important a Catalunya des del 1940. Les afectacions van ser molt nombroses en el conjunt del territori i van haver-se de lamentar la pèrdua de 14 vides humanes a Catalunya. Les pèrdues econòmiques es van enfilar fins als 45.000 milions de pessetes de l’època (270 milions d’euros).
El Llobregat
Les valls de l’Alt Llobregat (Bastareny, Saldes i Lillet) van quedar incomunicades per telèfon i carretera a causa de les afectacions greus a la C-1411 (l’actual C-16). El pantà de la Baells no va poder encabir tota l’aigua que baixava de les capçaleres i es van haver d’obrir les comportes a darrera hora del dia 7. La riuada va fer estralls tant a la conca superior del riu com aigües avall de la Baells, amb afectacions greus a edificis, comunicacions i obres públiques (ponts, camins, carreteres). També va afectar greument la indústria tèxtil, la qual s’ubicava a tocar el riu per usar-ne l’energia hidràulica.
El riu Llobregat va inundar també les terres baixes més allunyades de la capçalera i on, curiosament, la pluja va ser poc important. El cabal va arribar a un màxim de 1.600 m3 per segon a Martorell. Al tram baix del riu van haver d’evacuar-se 200 famílies i va ser necessari desallotjar una vintena d’empreses, a banda de la inundació de moltes altres. També va haver-hi afectacions greus als cultius del delta del Llobregat i afectacions diverses en aquest entorn.
El riu Segre
El riu Segre va recollir tota l’aigua caiguda a les carenes del Cadí, la Tosa, el Puigmal i el Canigó, en alguns casos de fins a 600 litres a la Molina. El riu es va desbordar i es va endur també ponts i carreteres, entre aquestes la d’Alp a la Molina o trams de la carretera de Bellver a la Seu d’Urgell. La zona més afectada va ser l’entorn de Martinet de Cerdanya i especialment del Pont de Bar, poble que va quedar totalment inundat i colgat per una gran esllavissada, motiu pel qual es va optar per reconstruir-lo “a posteriori” lluny de l’antic nucli de població. El Segre va arribar a una amplada de 400 metres aigües amunt de la Seu d’Urgell.
La ciutat de Lleida i les terres de Ponent no van poder gestionar l’excés d’aigua que baixava dels rius pirinencs. L’aigua va inundar la part baixa de Lleida i va cobrir els tres ponts que hi ha damunt del riu Segre. Els municipis del Baix Segre van quedar-ne especialment afectats i es van haver d’evacuar centenars de persones. El riu Segre va arribar a un cabal màxim de 3.200 metres cúbics per segon a l’altura de Lleida, i l’Ebre, a 2.000 metres cúbics per segon a Tortosa.
A la província de Lleida es van inundar 3.500 hectàrees de terreny.
La Valira, Andorra
Els aiguats també van afectar totes les parròquies d’Andorra. La Valira va arrossegar cotxes, autocars, edificis i persones al seu pas per les poblacions de la vall. Es van comptabilitzar 12 desapareguts i set víctimes mortals a Andorra.
La Noguera Pallaresa i Ribagorçana
La Noguera Pallaresa també va sortir de mare i va causar inundacions al seu pas per diversos trams com Llavorsí o les salines de Gerri de la Sal. Va arribar a un cabal màxim de 1.300 metres cúbics per segon a Camarasa.
A la Guingueta d’Àneu, de manera similar al Pont de Bar, una colada de fang que baixava pel barranc de Jou va causar desperfectes greus a les cases que s’havien construït al con de dejecció del barranc, en una zona vulnerable i inundable.
