El Parc Natural de Collserola ha canviat el concepte de parc que hi havia fins ara. El nou Pla especial de protecció (PEPNat) que s’ha aprovat fa un canvi de rumb i permet l’agricultura dins del parc; també vol fomentar la ramaderia i ha introduït els conceptes d’illes de tranquil·litat, cinc àrees que es volen preservar especialment de l’activitat humana.
Recuperar mosaïcs agroforestals
“Conservar un parc natural no és mantenir-lo com un museu amb una situació de conservació fix, sinó que hi calen paisatges canviants, vius i dinàmics que generen la seva biodiversitat“, explica Séan Cahill, biòleg del Servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Per Cahill, tal com recull el pla, és important fomentar ambients oberts, sobretot de prats secs, que són espais idonis per als insectes i altres animals.
Conservar un parc natural no és mantenir-lo com un museu, sinó que calen paisatges canviants”
Per això delimiten àrees prioritàries per a l’agricultura, sobretot aquelles que ho han estat històricament, i ja s’hi ha començat a introduir la ramaderia. Tot plegat busca recuperar aquestes activitats i aconseguir paisatges de mosaics agroforestals, amb fauna i flora diversa.
Illes de tranquil·litat
El pla de protecció del parc sí que vol preservar de l’activitat humana 2.500 hectàrees que es consideren d’especial interès. Es tracta de cinc àrees que han anomenat “illes de tranquil·litat”. No se’n prohibirà el pas però sí que es restringirà de l’ús públic, evitant que hi passin activitats organitzades, com ara caminades de més de 30 persones.
A la resta del parc també s’hi preveu la neteja d’espais i desmantellar-los d’estructures inservibles, així com senyalitzar l’espai de pas dels humans per evitar que es degradin zones més sensibles. Un exemple són passarel·les de fusta que faciliten creuar rierols i rieres i que fan que es passi per un sol punt, també es milloraran camins per canalitzar els fluxos de visitants.
No podem tractar el parc com una illa perquè perdria tots els seus valors. Ha de connectar amb la serra del Litoral, el Llobregat o el Garraf”
Connectivitat ecològica
El pla planteja la connectivitat del parc amb altres espais naturals de l’àrea metropolitana. La Laura Cid, ambientòloga de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB i membre de l’equip redactor del Pla especial de protecció, assegura que “no podem tractar el parc com una illa perquè perdria tots els seus valors, sinó que el que hem d’intentar és que connecti amb altres espais de l’àrea metropolitana, com pot ser la serra del Litoral, el Llobregat o el Garraf.”
La realitat de Collserola és la d’un espai natural interromput per urbanitzacions i construccions, i dividit per una autopista, la C-16. Per això, ara treballaran per millorar les connexions naturals, posant el focus en la xarxa hídrica.
