Avui tenim una efemèride catastròfica a casa nostra, i és que tal dia com avui es vivia una veritable onada de calor a Catalunya i Barcelona, que a més va venir acompanyada de grans incendis forestals. A molts indrets el terreny va cremar descontroladament, i va ser el preludi d’incendis nous i devastadors que entre el 10 i 13 d’agost del mateix any van arrasar paratges de valor incalculable a Catalunya.
El 4 de juliol del 1994, 40 graus a Sabadell
Segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia, aquell 4 de juliol del 94 teníem un veritable matalàs d’aire càlid a sobre nostre. La temperatura màxima aquell dia va ser de 36 graus a l’Observatori Fabra, de 40 graus a l’aeroport de Sabadell o de 30 graus a l’aeroport del Prat. Bufava un vent de sud que va frenar la temperatura a prop del mar, però la va disparar a cotes mitges i al Vallès. Aquell dia a l’observatori de la Nova Icària tan sols es grataven els 27 graus de màxima. A prop del mar no va ser onada de calor, però sí a la resta de Catalunya. I de quina manera….
En la imatge anterior veiem la gran i potent bombolla càlida que se’ns va tirar al damunt aquells dies. Les brises de sud van ser determinants per escalfar l’aire brutalment, amb valors que des del prelitoral cap a l’interior van estar entre els 40 i 43 graus de màxima. La temperatura en atmòsfera lliure va ser entre 25 i 28 graus, tal com percebem al mapa, que determina una irrupció sahariana de categoria especial
Incendis devastadors aquell estiu
Aquella onada de calor al juliol va venir acompanyada d’una altra onada: incendis forestals. Va ser sobretot a la Catalunya Central, on més hectàrees van cremar. Aquell estiu van ser més de 76.500 hectàrees cremades al territori. I unes 45.000 només al Bages, Solsonès i Berguedà. Incendis que van iniciar-se per qüestions de línies elèctriques en mal estat. Per tant, un cop més, per causes humanes.
Més a prop, als Vallesos, es van declarar incendis de gran extensió. Destaquen els de Rubí i Sant Quirze del Vallès, el de Palau-solità i Plegamans o el de Canyelles (al Garraf).
Però sense dubte hem d’esmentar el que hi va haver als cingles de Bertí, on es va produir un altre gran i durador incendi: l’entorn de Sant Miquel del Fai. Més de 3.000 hectàrees van quedar en cendres, i ni tan sols la carretera C-17 va servir de tallafocs: el foc va travessar en direcció al Montseny un cop va baixar per Sant Martí de Centelles o el Figaró, baixant de ponent a llevant. 27 anys després l’entorn s’ha regenerat en gran mesura, però encara són visibles les restes del foc. Així recordaven fa dos anys a Bigues i Riells aquells moments tan difícils.
Fatídic any aquell 1994, ja que després d’aquells grans incendis i luctuosos van venir unes inundacions catastròfiques a l’octubre, que van reduir a runa un munt de km2 de bosc i infraestructures.
I avui, el bosc que és un polviorí
Després d’aquells anys de grans incendis moltes coses es van replantejar a l’hora de gestionar el bosc i fer plans de prevenció. I en gran mesura han ajudat que els darrers estius el nombre d’hectàrees cremades sigui més baix. Això no treu que hi hagi hagut grans incendis forestals quan les condicions han estat molt dures.
I aquestes condicions dures són evidents avui 4 de juliol del 2021. Gran part de Catalunya està sota una sequera meteorològica molt evident, i amb uns boscos sota mínims pel que fa a humitat.
Si fem un cop d’ull al perill d’incendi segons el mapa que elabora Agents Rurals, aquests dies estem amb risc alt a molts boscos.
No en va, aquest 2021 ja estem tenint situació complicada a serres com la de Collserola, que ha tingut incendis de més de 10 hectàrees cremades. Gairebé arriba ja al total de tot el que es va cremar anys anteriors.
