Una… dues… tres… i quatre. Quatre aturades per convertir-se en un dels herois de la final de la Champions l’any 2006. És, segurament, el moment en què Víctor Valdés va ascendir a un dels podis més difícils: convertir-se en un dels millors porters de la història del Barça, una porteria que va defensar durant 12 temporades, 11 de les quals de titular.
Amb el premi Zamora a les mans, Valdés va recollir-lo fins a cinc vegades, i així es va convertir en el guardià de la porteria de Can Barça, sense discussions. Capità amb Puyol i Xavi, el seu braçal tenia ascendència al vestidor. Nits màgiques al Camp Nou, porteria amb pany i forrellat, l’ídol dels tres pals de l’estadi amb el Barça dels sis títols.
I el somni es va trencar. Exactament un 27 de març del 2014, quan una nit freda al Camp Nou Valdés es va trencar el lligament del genoll. Es va ajuntar amb la seva no renovació per al conjunt blaugrana, i va acabar marxant aquell estiu. El periple es va fer etern per al porter, que va veure com se li trencava un contracte que tenia signat amb el Mònaco, va acabar signant per al United i va començar un viatge fora del Barça que va finalitzar el 2017. Després del Middlesbrough i l’Standard de Lieja, Valdés es va acomiadar del futbol, i fins i tot va esborrar tot el seu rastre a les xarxes socials.
Ara ja fa 13 anys de la final de París, segurament la nit més màgica de Valdés amb el Barça. Tot i el amarg final, pels culers sempre serà un porter inoblidable.
