DANI GIL
Hi ha partits que no han de ser brillants per ser històrics. Alcaraz va firmar-ne un d’aquests per eliminar Sinner a semifinals i segellar l’opció de guanyar Roland Garros el diumenge. A resistència, coratge i passió no el guanya ningú. Quatre hores èpiques, les tres primeres de tempteig, l’última per rematar l’italià amb una versió estelar. Alcaraz, campió del US Open i Wimbledon, busca ara la glòria a la terra batuda de París (2-6, 6-3, 3-6, 6-4, 6-3).
D’entrada, però, els nervis li van jugar una mala passada com l’any passat a semifinals, incapaç de reaccionar en un primer set en què Sinner va exercir autoritat des del principi. Un malson. El primer break va desestabilitzar el murcià. El segon el va tombar. No va trobar respostes a l’agressivitat de l’italià, que estrenava l’u del ranking ATP amb ganes d’anar per la via ràpida i dinamitar un partit desanivellat, marcat per les males sensacions d’un Alcaraz afeblit.
Irreconeixible des que va trepitjar la Philippe Chatrier, al de El Palmar li va costar fluir: “Això és llarg”, li cridaven des del seu equip, conscients que necessitava impuls des de fora. Sinner, impassible a tot, va seguir brodant el joc: impecable al servei i eficient amb el de Carlitos, el va anar esfondrant a poc a poc. Tot i canviar-li les altures en algun moment, l’italià va seguir interpretant el partit de la millor manera, frustrant Alcaraz (2-6).
No va començar millor el segon set per l’espanyol, amb un altre break per part de Sinner, un mur aparentment infranquejable. No obstant, la tremolor va per barris i Alcaraz va agafar-se a la pista amb una dreta creuada per trencar-li el servei al seu rival. Tot igualat de nou. Important per resituar-lo mentalment en un partit guionitzat per allargar-se. Recuperat Alcaraz, un altre break a favor li va obrir les portes d’endur-se un segon set de vital importància.
El parcial es va decidir en els cops guanyadors, molt favorable a Alcaraz: 14 a 3. Encoratjat, propi d’un jugador que vol ser llegenda, va fer-se gran a la Chatrier per igualar el partit a base de creativitat i sobretot amor propi. De sobte, els dubtes es van esvair per donar pas a la convicció que li havia faltat a l’inici d’una tarda acalorada a París (6-3). Marcador restablert, partit predisposat a l’èpica entre dos tennistes que ja no son de futur. Son de present.
Un passing shot fantàstic va servir-li per capgirar definitivament la situació, amb avantatge en el tercer set. Alcaraz era un altre. Més relaxat, més encertat. Rescatat pels ànims del seu entrenador, Juan Carlos Ferrero, des del seu box. Al davant, un Sinner tenallat, amb gestos estranys, amb petites rampes. El partit, però, es trobava en un context indesxifrable. Col·leccionant errors en una banda i una altra, Alcaraz va cedir un break inoportú.
Qualitativament el partit no responia a les expectatives. Alcaraz va deixar escapar el seu moment i va donar vida a un Sinner que va reaccionar després de l’assitència mèdica. El set estava inexplicable. Amb Carlitos fent primers serveis per sota de 160km/h., no se sap si per cansament o pels problemes a l’avantbraç que ha patit aquests últims mesos. En tot cas, l’italià va sobreposar-se a les circumstàncies i es va endur el tercer set (3-6).
Tot i els errors, Alcaraz no es va desconnectar. No va marxar malgrat la inèrcia no era bona. S’hi va aferrar amb personalitat a les semifinals i va buscar la complicitat d’una grada que té a la butxaca. El de El Palmar necessitava un cop d’efecte per canviar les coses, un parell de punts que li retornessin la confiança. Ho va trobar amb un revés paral·lel extraordinari que li va possibilitar guanyar el quart traient a Sinner de la pista (6-4).
Començar servint el cinquè i definitiu set va ser clau per a Alcaraz, a qui li va canviar l’expressió facial. Més ficat, capaç de tornar boles que abans no podia: “A per ell”, l’animaven sistemàticament des del box familiar. I ho va fer trencant-li el servei a un Sinner que va anar a menys. Després, una deixada magistral per apropar-se al triomf. Alcaraz va desplegar el seu millor tennis quan més feia falta. Per fi van aparèixer els cops guanyadors.
Retroalimentat pels seus propis encerts, va pujar més vegades a la xarxa, va oferir més recursos sobre la pista i, sobretot, va ser capaç de deixar enrere tots els fantasmes per firmar la seva primera final de Roland Garros. Tres boles de partit després, Sinner va claudicar davant l’excel·lència d’un Alcaraz que diumenge intentarà conquerir el feu etern de Nadal. El murcià vol seguir escrivint la història. Després de dos Grand Slams, ara vol el tercer.
