Sergi Cabrera, patró de l’embarcació Cabrera-I, és pescador de cinquena generació. Els seus avantpassats eren granadins que venien a fer la temporada fins que fan decidir instal·lar-se permanentment a Barcelona.
Ell és un dels “menys de 300 pescadors” que treballen actualment en l’ofici de la pesca a Barcelona. No hi ha cap pescadora, cosa que Cabrera lamenta perquè creu que és una feina que tothom pot fer i també es plany que l’ofici s’estigui envellint: “Tant de bo hi hagués gent jove per poder seguir”. “Antigament hi havia 100 vaixells“, recorda Cabrera , mentre que ara, segons diu, només hi ha 11 embarcacions de cèrcol i una desena d’arrossegament.
Treballar fins que surt el sol
Segons explica Cabrera, els pescadors de la seva embarcació treballen des de les 11 de la nit fins que surt el sol, moment en què ja tornen al port amb la pesca que han fet aquella nit.
“Ser pescador avui dia és complicat. El peix no té gaire sortida. Ens posen molts esculls per treballar i cada cop queda menys gent”, es lamenta, a més d’indicar que ara mateix no es guanyen bé la vida: “A partir de la pandèmia ha anat molt malament. Cobrim despeses i prou”, rebla. Considera que els marge de benefici que queda per a les embarcacions no compensa amb el preu que compren el consumidors”
Treballen amb la tècnica de la teranyina per pescar peix blau. Al litoral barceloní diu que hi ha sardina, verat, gamba, cigala… però el que recolliran és “una incògnita”, igual que el lloc on aniran a feinejar, detall que determinen en funció d’on han anat la resta d’embarcacions i si han recollit peixos o no.
