El llibre ‘Quan el franquisme va perdre la universitat’ explica la lluita universitària antifranquista, que va començar als anys 50 i va culminar amb la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona l’any 1966, que es va voler reprimir amb la Caputxinada. Un capítol de la història recent relatat per set militants del Comitè d’Estudiants del PSUC, que 50 anys després s’han retrobat per deixar constància de la importància que va tenir la lluita universitària durant la dictadura franquista.
Andreu Mas-Colell, Pau Verrié, Albert Corominas, Pere Gabriel, Joan Clavera, Esteve Lamote de Grignon i Salvador Jové han escrit ‘Quan el franquisme va perdre la universitat’ a set mans, en què cadascú explica la seva visió i contribució a la lluita universitària antifranquista. Tots ells van protagonitzar la fundació de la primera organització estudiantil democràtica: el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, que es va fundar l’any 1966 de forma clandestina al Convent dels Caputxins de Sarrià.
La Caputxinada, primer pas cap a la universitat democràtica
La Caputxinada va ser una reunió sense precedents en la qual es va fundar el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. “No era la reunió més nombrosa que s’havia fet, però sí que reunia totes les persones prèviament elegides i amb un significat polític molt clar a més d’intel·lectuals del moment”, explica Albert Corominas, coautor del llibre.
Just després de la fundació, la policia franquista va encerclar el convent i estudiants i intel·lectuals es van veure obligats a passar-hi tres dies tancats. “Menjar, vam menjar poc. Suposo que no devíem dormir gaire perquè tota la situació era molt estimulant i, a més a més, hi havia coses per discutir”, relata Corominas.
La repressió franquista
La fundació del Sindicat Democràtic va representar un impacte sobre la societat catalana, sobretot a Barcelona, en què moltes famílies burgeses van conèixer la repressió franquista a través dels seus fills universitaris que van participar en la Caputxinada. Després de l’assemblea constitucional van retenir alumnes i intel·lectuals, a qui van sancionar amb multes quantioses. També van expulsar estudiants de les universitats i els van fer incorporar al servei militar.
El PSUC, l’impulsor del Sindicat Democràtic
El PSUC va tenir un paper destacat en la fundació del Sindicat Democràtic: es va introduir a la universitat per ampliar el moviment antifranquista i democratitzar el sindicat d’estudiants del règim. “La qüestió era entrar dins del sindicat franquista, el Sindicat Espanyol Universitari, elegir cada cop més democràticament uns representants perquè es transformés en un sindicat democràtic”, explica Joan Clavera, coautor.
Democratització de la universitat
“El moviment universitari antifranquista va aconseguir fer fora les organitzacions franquistes de la universitat. Socialment i culturalment es va convertir en un territori democràtic, tot i que la dictadura seguia”, conclou Pau Verrié, coordinador i coautor del llibre. Els sindicats franquistes es van veure substituïts pel Sindicat Democràtic, impulsat pel PSUC.
Tot i que el Sindicat Democràtic va ser il·legalitzat al cap d’un any i mig, va ser el precedent de la Taula Rodona, la primera plataforma d’oposició antifranquista que aplegava totes les forces polítiques catalanes, que posteriorment donaria peu a l’Assemblea de Catalunya.
