La majoria dels 5.000 jueus de Catalunya viuen a Barcelona, on hi ha cinc sinagogues dels quatre corrents del judaisme: ortodox, conservador, reformista i reconstruccionista. La primera comunitat moderna de la ciutat va ser la israelita, jueus ortodoxos, que s’hi van instal·lar als anys 50. La conservadora Atid, ubicada al Putxet i el Farró, va ser la segona a fundar-se, el 1992, per donar una alternativa més progressista a l’ortodoxa. “El tret de ser igualitari és molt important: la dona pot ser rabina, pot cantar, pot celebrar la seva iniciació a la vida adulta… i les ortodoxes, no”, explica Dominique Tomasov, cofundadora de la comunitat Atid.
Les tradicions jueves
Els divendres al vespre i els dissabtes (últim dia de la setmana del calendari jueu), celebren el sàbat: “El dissabte et fa recordar i identificar-te amb qui ets, què fas aquí i que hi ha un temps per a cada activitat”, explica Tomasov. Per fer la pregària dels divendres, utilitzen el text sagrat, la Torà, l’antic testament per als cristians, que es guarda enrotllada i només es pot obrir si hi ha almenys 10 persones jueves. Mentre es prega, els jueus es posen el tal·lit, que conté preceptes del judaisme, així com també la quipà, que recorda que hi ha un Déu per sobre de les persones.
Més que temples
Les sinagogues no només són llocs de culte sinó que també tenen espais de trobada, estudi i ensenyament. La comunitat Atid, per exemple, fa classes de judaisme i hebreu i activitats per a nens i joves, així com també activitats obertes a tota la ciutadania.
