El 3 de novembre de 1921 l'Ajuntament va rebre la notícia: a l'endemà se signaria un decret reial pel qual Sarrià perdria la independència i passaria a ser territori de Barcelona. Van quedar enrere anys de resistència política i social a l’annexió. JESÚS MESTRE, historiador de Barcelona “Tant per la part de l’Ajuntament, evidentment, perquè perdia poder i influència, per la gent del poble perquè se sentien gent de Sarrià i no de Barcelona, i també pels grans propietaris de terres, que n’hi havien molts i eren molt influents. Eren famílies com els Girona, Güell, Godó, etc.” A Barcelona se li resistia Sarrià. I per això l’estratègia va ser agafar-los per sorpresa. JESÚS MESTRE, historiador de Barcelona “Agafa a la gent, tant de l’Ajuntament com la gent de Sarrià, una mica amb el peu creuat. I per això de seguida s’organitzen als mítings.” Ràpidament es va constituir una junta de defensa que el 6 de novembre va aplegar una gran multitud al cinema Spring, al passeig de la Bonanova. Aquesta va ser la primera de moltes altres concentracions i intents de pressionar Madrid per evitar l’annexió. Però finalment no hi va haver marxa enrere i la vila de Sarrià es va convertir en un barri més de Barcelona.
Els sarrianencs no s’ho van prendre gens bé. El govern es va assabentar de la decisió només 24 hores abans i així Barcelona va comptar amb el factor sorpresa. De seguida que ho van saber, però, es va crear una junta de defensa que el 6 de novembre va organitzar un míting multitudinari al desaparegut cinema Spring, al passeig de la Bonanova. Aquí es va fer palesa una protesta ferma contra l’agregació dictada per Madrid. Els comerços també van fer una tancada durant tot un dia.
La concentració del cinema Spring, però, no va ser l’únc acte que s’hi va organitzar. Es van fer diverses mobilitzacions i, fins i tot, es van crear publicacions com ‘La Gaseta de Sarrià’ i entitats com l’Associació de Sarrià. Per la seva banda, el govern local va intentar per tots els mitjans fer canviar d’idea al govern de Madrid però 187 dies després s’hi va celebrar el darrer ple municipal de l’Ajuntament de Sarrià. L’annexió a Barcelona ja no tenia marxa enrere.
