En aquesta capella de la basílica del Pi està la imatge del Sant Crist de la Sang, una imatge que formava part d’una processó amb prop d’una dotzena de misteris. De fet, hi ha indicis que aquí es van iniciar les processons. JORDI SACASAS, arxiver de Santa Maria del Pi “La processó amb misteris més antiga que es coneix a Espanya és aquí, a l’església del Pi, cap el 1570 que és la primera vegada que hi ha una referència.” A més, el Sant Crist de la Sang era un dels darrers consols dels condemnats a mort. JORDI SACASAS, arxiver de Santa Maria del Pi “Hi ha una pintura molt famosa d’en Casas que es diu ‘El garrot vil’ que es veu la Confraria amb el Sant Crist acompanyant els reus.” El Sant Crist de la Sang feia el viacrucis pels carrers del Gòtic. Sortia de nit i estava acompanyat per les principals autoritats del moment. També l’acompanyava la marededeú dels Dolors que en aquest cas estava custodiada per dones. Precisament va ser una dona la que va crear a mitjan segle XVI la Confraria de la Sang. Aquest viacrucis es va continuar fent fins a la dècada dels 70. JORDI SACASAS, arxiver de Santa Maria del Pi “I no es deixa de fer es continua fent és el viacrucis que es fa sempre el Divendres Sant i que sempre s’havia fet a la nit. Es feia molt tard a la nit, cap a les 11 de la nit.” Actualment només es fa per l’interior de la basílica del Pi. Els membres de la confraria esperen tornar a sortir pels carrers quan hi hagi suficients membres que puguin carregar el Sant Crist.
La Confraria de la Puríssima Sang data de mitjan segle XVI. La va crear Isabel d’Orrit més coneguda com Isabel de Josa, i va sorgir per acompanyar els reus condemnats a mort. Ho fèien amb el Sant Crist de la Sang –una rèplica de l’original està a la basílica de Santa Maria del Pi-. A més de l’acompanyament també ajudaven els familiars amb les costes de l’enterrament. Actualment, el Sant Crist continua participant en el viacrucis, els Divendres Sant, però ho fa només a dins de la basílica ja que la manca de membres ha fet que sigui impossible fer el recorregut pels carrers del Gòtic com ho feia fins a la dècada dels anys 70.
