Va ser una de les indústries tèxtils més importants de la ciutat. Can Batlló va començar a funcionar a finals del segle XIX. Durant la Guerra Civil, però, la família Batlló va fugir i els treballadors van triar Polocarp Prats, un dels obrers, per dirigir la fàbrica. DUAITA PRATS, néta de Policarp Prats “Els milicians volien els queviures i les coses que hi havia al l'economat. Ho volien requisar i els meu avi que era molt flamàtic i una persona molt ferma sempre s'hi negava. No els hi volis dur mai.” El treball infantil era habitual. A més, les jornades laborals eren llargues i els sous molt reduïts. Això no impedia que molts treballadors asseguressin sentir-se orgullosos de treballar a Can Batlló. DUAITA PRATS, néta de Policarp Prats “Sé que hi va haver moments molt convulsos, però també sé que la fàbrica amb més de 2.000 treballadors va anar endavant i va ser una de les més importants durant molts i molts anys.” Can Batlló era com una ciutat amb tots els serveis. Tenia des d'una petita capella fins a un llac o un galliner. DUAITA PRATS, néta de Policarp Prats “Jo recordo que l'avi m'ho comentava i ell parlava amb molt orgull de Can Batlló, de la fàbrica i del recinte. El recinte per ell i suposo que per molts treballadors era un orgull tenir un lloc tan gran i amb tantes coses a dins. Era com un poble amb diversos serveis.” Arran de la postguerra algunes de les naus es van llogar a menestrals i l'activitat fabril va anar desapareixent progressivament.
Joan Batlló va fundar la fàbrica de Can Batlló el 1878. Tenia una extensió de 19.000 metres quadrats i més de 700 telers. Ben aviat es va convertir en una de les indústries més importants de Barcelona. El 1892 Joan Batlló va morir i la fàbrica va passar a mans dels seus nebots, que van multiplicar el nombre de telers i la producció.
Durant la Guerra Civil els nebots de Joan Batlló van exiliar-se a França. Els treballadors van assolir el control de la indústria i van nomenar Policarp Prats, un dels obrers, director. Durant aquells temps, ell va haver de lluitar per impedir que els milicians accedissin a l’economat de la fàbrica.
Als anys 60, va esclatar una crisi tèxtil i l’empresa dels Batlló va fer fallida. Aleshores la fàbrica va passar a mans de Julio Muñoz i Ramonet, que va vendre les diferents naus a petits menestrals. El 1976 l’Ajuntament va requalificar aquests terrenys com a zona verda, habitatge i equipaments a través de l’aprovació del Pla General Metropolità i ara Can Batlló espera la transformació definitiva.
