Les atraccions Caspolino, la font de la Blancaneu o l’estació de Gràcia són els elements més reconeixibles de la plaça de la Gal•la Placídia, però la seva història comença entre rieres i amb un altre nom. Se la coneixia com la Creu Trencada. RUBÉN PADILLA, Taller d’Història de Gràcia “Aquí es va trobar la creu de terme que separava la part de Gràcia de Sarrià, per tant a això li deien la Creu Trencada. Aquí és on confluïen, d’una banda la riera de Vallcarca que baixava i, de l’altra, la riera de Cassoles que s’ajuntaven aquí formant la riera d’en Malla, és a dir, una gran riera, per tant, era una gran separació entre dos termes.” El fil conductor de la transformació urbanística de la plaça va ser el tren. La línia que connectava la plaça de Catalunya amb Sarrià tenia una parada a la Gal•la Placídia. RUBÉN PADILLA, Taller d’Història de Gràcia “Pretenien pujar des de Catalunya pel carrer Balmes actual, i anar directes a Sarrià, però és clar, a veure qui és el guapo que marginava Gràcia, que estava tant al costat i que era un nucli molt, molt actiu, per tant van decidir que a l’altura del carrer del Rosselló farien un petit revolt cap a la dreta per anar a buscar una primera parada de Gràcia, que no era gaire important, que era al carrer de Sèneca i una segona gran parada a Gràcia, el baixador que era el que es va ubicar aquí.” Més endavant, en motiu de l’Exposició Universal de 1929 es va decidir soterrar el tren i la plaça es va elevar. Al cap d’una dècada es van instal•lar les mítiques atraccions Caspolino. RUBÉN PADILLA, Taller d’Història de Gràcia “Es construeixen el 42, però com segurament venien de trasllat algunes de les peces d’aquestes atraccions provenien de l’any 25, per tant eren pràcticament autèntiques obres d’art.” El carrussel va seguir girant fins a l’any 2005. Ara, la plaça continua sent un eix de comunicacions i fa de límit territorial entre Gràcia i Sarrià – Sant Gervasi.
Gal·la Placídia va ser una emperadriu del segle IV que es va casar amb el rei visigot Ataülf i van establir la cort a Barcelona durant un període curt de temps. La història de la plaça, però, no va lligada a la reialesa sinó que sempre ha estat un punt neuràlgic de comunicacions. En aquest punt hi confluïen quatre rieres. Des de la muntanya baixaven la riera de Cassoles (l’avinguda del Príncep d’Astúries actual) i la de Sant Gervasi, que s’unien format la riera d’en Malla, que baixava fins a la Rambla. La d’en Malla no era l’única riera que formava, també es creava la riera de Sant Miquel. Aquestes aigües separaven Gràcia de Sarrià i és en aquest punt on es va trobar una creu de terme malmesa, per això durant molt de temps es va conèixer la plaça com la de la Creu Trencada.
El tren, l’eix de les transformacions urbanístiques
La línia que connectava la plaça de Catalunya amb Sarrià va tenir una parada a la plaça de Gal·la Placídia. De fet, la primera idea no era construir aquesta estació, sinó pujar des de Catalunya pel carrer de Balmes actual fins a Sarrià, però en aquell moment Gràcia ja era un nucli molt actiu, per això, finalment es va decidir que a l’altura del carrer del Rosselló es faria un revolt per passar primer, per una petita parada al carrer de Sèneca, i després arribar a l’estació de Gràcia de la plaça.
El 1863 es va inaugurar aquesta línia. Més endavant, hi va haver noves obres. Amb motiu de l’Exposició Universal de 1929 la ciutat es va arranjar i per això, es va decidir soterrar el tren, i aquests treballs van fer que la plaça s’hagués d’elevar.
Les mítiques atraccions Caspolino
L’any 1942 es van construir les atraccions Caspolino. La propietària, originària de Casp, les va batejar amb aquest nom en record de la seva ciutat natal. L’establiment sempre ha estat en mans de dones i ha anat passant de mares a filles fins a 2005, quan van tancar. Algunes de les peces que hi havia al local eren de 1925 i un d’aquests cavallets es conserva a l’escola bressol que porta el nom de les mítiques atraccions gracienques.
La font de la Blancaneu
L’any 1947 es va inaugurar la font de la Blancaneu, obra de l’escultor Josep M. Benedicto. Amb les diferents obres que hi ha hagut en aquest espai la font ha anat voltant en diferents ubicacions. Ara es troba a la zona dels jocs infantils.
L’última transformació de la plaça de Gal·la Placídia va ser l’any 2014. Les obres han permès guanyar més de 1.000 metres quadrats per als vianants i crear noves zones d’oci. Tot i això, la plaça continua sent un nucli de comunicacions, per sota hi circulen més de 100 trens diaris i per la superfície hi ha cotxes o diferents línies d’autobús.
