La Colometa, el Quimet i el seu ball d’envelat ja són part de la història de la plaça del Diamant. La novel·la de Mercè Rodoreda ha voltat pel món i ha estat traduïda a més d’una dotzena d’idiomes, a més d’adaptar-se al cinema. El que potser no és tan conegut és l’origen del nom d’aquesta plaça urbanitzada el 1850 a partir dels terrenys del virrei Amat. RUBÉN PADILLA, Taller d’Història de Gràcia “Un regidor de l’Ajuntament de Barcelona, que es deia Josep Rossell i Imbert, que era a part de polític, era joier de professió, és el que adquireix una secció també d’aquesta gran finca de la Virreina, llavors comença a parcel•lar els diversos carrers i la plaça central i els hi posa noms, evidentment, relacionats amb la seva professió.” Carrer del Topazi, del Robí, de l’Or i de la Perla són els que encara es mantenen. La pedra més preciosa la va deixar per la plaça, el Diamant. Aquest espai, més tard, es va convertir en un dels focus importants de la Festa Major de Gràcia amb el seu envelat. RUBÉN PADILLA, Taller d’Història de Gràcia “No s’han tornat a fer des de fa moltíssims anys, però sí, eren espais una mica tancats, però decoratius per poder anar a fer ball, sobretot ball i música.” Amb la Guerra Civil els envelats van desaparèixer i a la plaça es va construir el refugi 232. RUBÉN PADILLA, Taller d’Història de Gràcia “Moltes d’aquestes xarxes socials que hi havia entorn d’aquesta plaça es coordinaran per construir aquí sota un refugi antiaeri que és dels que encara, avui dia, es poden veure i visitar i dels pocs que queden a Barcelona.” Acabada la guerra, la plaça es va reformar . Va ser a mitjan dels anys 90 que l’espai es va construir tal com el coneixem ara.
Aquests terrenys havien format part de la propietat del Virrei Amat, que tenia a Gràcia un palauet d’estiu. La superfície anava des del torrent de l’Olla fins al torrent d’en Vidalet i des de la travessera de Gràcia fins al carrer de la Providència. En morir primer ell i després la seva esposa, els terrenys es van vendre. Un dels que en van comprar una part va ser Josep Rossell i Imbert, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i a banda de polític, joier de professió. Adquireix una secció del que havia estat la gran finca de la Virreina i en parcel·la els carrers i la plaça central. Els noms que els hi posa tots estan relacionats amb la seva professió. Per això trobem el carrer del Topazi, del Robí, de l’Or i de la Perla, que són els que encara es mantenen. També hi havia hagut carrer de la Maragda -actualment carrer d’Astúries- i el carrer de la Plata, actual carrer de les Guilleries. El nom de la pedra més preciosa el va deixar per batejar la plaça.
Aquest nom ha fet la volta al món gràcies a la novel·la de Mercè Rodoreda. ‘La plaça del Diamant’ s’ha traduït a més d’una dotzena d’idiomes, a més d’adaptar-se al cinema. La història de la Colometa i el Quimet va fer famosa la plaça, però també els seus envelats de festa major. De fet, durant anys va ser un dels focus importants de la festa del mes d’agost amb els seus balls. Tot això es va aturar durant la Guerra Civil, quan sota la plaça es va construir un refugi antiaeri. Es tracta d’un dels pocs que encara es poden visitar a la ciutat, és el refugi 232, una obra civil construïda per la ciutadania.
Un cop acabada la guerra, la plaça es va reformar aixecant la part central. L’espai quedava envoltat per escales que en canviaven el nivell. A mitjan anys 90 va ser quan l’espai es va construir tal com el coneixem ara. La memòria de la plaça es conserva amb l’escultura de la Colometa, que la va fer famosa, i l’accés al refugi antiaeri.
