El passeig L'antic passeig de Santa Eulàlia anava des del carrer Gran de Sant Andreu fins a l'església de Santa Eulàlia. Per fer-lo es van haver expropiar terres, enderrocar naus de la Fabra i Coats i traslladar la torre de l'aigua que abastia la fàbrica del senyor Fabra. JORDI PETIT, historiador "Totes aquestes coses a ell li perjudicaven i ell va ser l'únic contrari a construir-la. Tot i això, casualitats de la vida, rep el nom del seu fill, de la seva família, dels Fabra i Puig." La rambla era un zona de passeig i lleure. Durant els primers anys, encara sense llambordes, s'hi van instal·lar bancs i arbres. A més, amb l'obertura d'aquest vial es van edificar cases al llarg de la rambla. N'hi havia de dos tipus i algunes encara es conserven. JORDI PETIT, historiador "Les cases dels anglesos que eren unes cases amb jardí davant. Cases baixes de planta baixa i pis amb terrat i davant un petit jardí. Aquí a baix ja van començar a construir cases més grans, més senyorials i tenien un petit pati al darrere." La rambla es va conservar fins a mitjan del segle XX. L'any 1969 es va decidireix talar els arbres i destruir el passeig. JORDI PETIT, historiador "La rambla va ser substituïda per una carretera no, allò era gairebé una autopista. Hi havien quatre carrils aquí per pujar i enllaçar amb la Meridiana." Els anys 80 els veïns van comencen començar a reivindicar la recuperació de la rambla. I una dècada més tard es va aprovars'aprova. La rambla de Fabra i Puig actual s'assembla a la inicial del segle XIX.
Cap a 1870, l’Ajuntament de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar va decidir obrir el primer passeig del municipi dedicat al lleure dels veïns. La nova rambla es va dissenyar per comunicar el carrer de les Cases Noves (un tram del carrer Gran de Sant Andreu actual) amb l’església de Santa Eulàlia, situada a l’antic barri de Santa Eulàlia (actualment el barri de Porta, del districte de Nou Barris). L’obra va obligar a expropiar alguns terrenys a quatre de les famílies propietàries dels camps, fàbriques i immobles que envoltaven la rambla de Fabra i Puig actual. Aquests terratinents eren Engràcia Batista Planas, Josep Maria Nadal i Vilardaga, Narcís Saladrigues i la família Fabra i Puig. Els més perjudicats van ser els hereus de Camil Fabra. La família, propietària de Can Fabra, va haver d’enderrocar algunes naus de la fàbrica que tenien en aquells terrenys i traslladar la torre de l’aigua que abastia la indústria uns 100 metres. En canvi, la família Nadal es va beneficiar del projecte, ja que gràcies a la nova planificació es van poder urbanitzar els terrenys que avui envolten la plaça de Nadal actual. Inicialment, el passeig de Santa Eulàlia no estava empedrat i s’enfangava amb la pluja. Tot i això els andreuencs el feien servir per passejar els diumenges i muntar en bicicleta. A partir de 1880 s’hi van instal·lar bancs, s’hi van plantar arbres i s’hi van començar a col·locar les llambordes. També s’hi van començar a construir habitatges nous i, a la part més alta del passeig, s’hi van fer unes cases de planta baixa més un pis, conegudes com les cases dels anglesos, perquè tenien un jardí a la part del davant. Posteriorment, a la part central de la rambla s’hi van alçar algunes cases més senyorials que disposaven de grans patis a la part del darrere. I a mitjan segle XX s’hi van començar a edificar els primers blocs de pisos. El passeig va funcionar com a tal fins a 1969. Llavors, l’Ajuntament de Barcelona va decidir retirar la rambla i convertir-la en un carrer amb quatre vials de circulació. Els arbres es van talar i es va retirar tot el mobiliari urbà que hi havia. La decisió va ser molt criticada pels veïns, però fins als anys 80 l’associació de veïns i altres entitats andreuenques no van començar a reclamar la restauració del passeig. Durant els anys següents, els veïns van encapçalar mobilitzacions i manifestacions fins que, a principis dels anys 90, l’Ajuntament va optar per reformar el carrer i construir de nou la rambla. La rambla de Fabra i Puig actual s’assembla molt al passeig de Santa Eulàlia, tot i que no és exactament igual.
