La Barcelona de fa més de 100 anys ha estat recuperada a partir d'una investigació de Xavier González i Raquel Lacuesta. Gràcies a les imatges que han localitzat ens podem fer una idea de l'Eixample modernista, un barri fet de nou a partir de 1860 i que destaca per la innovació constructiva. RAQUEL LACUESTA, coautora del llibre 'El modernisme perdut II' "Són fàbriques. Tipologies d'edificis amb funcions que no havien existit mai. Per exemple, es posen els primers garatges de cotxes. Abans no n'hi havia de cotxes rodats." Al costat d'equipaments culturals, com cinemes, teatres o frontons, també destaca la construcció de cases de veïns i parcs públics i jardins. L'especulació immobiliària de l'època va fer que al cap de molt poc temps, bona part d'aquest patrimoni desaparegués. RAQUEL LACUESTA, coautora del llibre 'El modernisme perdut II' "La dinàmica de les modes. Com que les modes són tan curtes, feien que es canviessin els interiors i els exteriors. Un cas, per exemple, és el cafè Torino, on van intervenir Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch, etc. Els millors de l'època... va desaparèixer en 10 anys." La investigació ha aportat coneixement sobre aquest moviment a partir de la recerca en diferents arxius i també gràcies a la col·laboració de descendents d'alguns propietaris a través d'Internet. Amb això han pogut documentar algunes edificacions desconegudes fins ara. RAQUEL LACUESTA, coautora del llibre 'El modernisme perdut II' "La casa Aguado estava just davant de la casa Trinxet. O sigui que van caure al mateix temps, en un sector petitissim, la casa Trinxet, la casa Aguado i el Frontó Condal, que també era modernista i estaven junts."
A partir d’un article preliminar de Xavier González sobre el Modernisme perdut, va començar el projecte, ara ja amb la doctora Raquel Lacuesta, de localitzar el Modernisme que s’havia anat perdent amb els anys a Barcelona. El segon volum es dedica íntegrament al districte de l’Eixample. D’aquesta investigació destaca la especificitat del Modernisme a l’Eixample, on es construeixen edificis singulars i nous, com espais de lleure senyorials i els primers cinemes, els primers garatges de cotxes, frontons, i on es desenvolupa la tipologia de cases de veïns.
