La Trinitat Nova es va construir als anys 50 en uns terrenys que hi havia per sobre de la Meridiana i les vies de la Renfe. Però els primers anys, el barri no tenia cap mena d’equipament ni urbanització. Els veïns, gent obrera, es van organitzar aviat per reclamar millores a la zona. DIOSDADO REBOLLO, expresident de l’AV Trinitat Nova “Se convocaba a los vecinos, y luego de allí para acá, a la Meridiana o a otro sitio, pero más que nada a la Meridiana, a cortar la Meridiana. La cortamos muchas veces, muchas. Que era donde mejor nos iba, sabes? hasta que venían a quitarnos. Hasta que venían los guardias que nos echaban pero mientras tanto... como mínimo 20 minutos estábamos ahí cortando la Meridiana.” El llistat de mobilitzacions és molt llarg. Entre les més difícils, la dels transports públics. Van ser sonades les accions per reclamar l’arribada del metro a la zona, en col•laboració amb la resta de Nou Barris. També ho van ser els segrestos d’autobusos. DIOSDADO REBOLLO, expresident de l’AV Trinitat Nova “Era la única manera de que nos hicieran caso. Lo cogimos, nos montamos y nos paramos allá en la cuesta con el autobús. No llegaba aquí, estaba en San Andrés el metro y no llegaba aquí tampoco. Ni llegaba el autobús tampoco. Estaba en San Andrés y aquí nos costó mucho, peleando… pero al final lo conseguimos, vaya” La Trinitat Nova disposa avui dia d’espais enjardinats, un mercat, escoles, tres línies de metro i un ambulatori. Tots aquests equipaments han arribat després de prop de 40 anys de manifestacions i mobilitzacions. DIOSDADO REBOLLO, expresident de l’AV Trinitat Nova “Te encontrabas, pues no sé, que habías conseguido algo positivo, para el barrio, para las personas, un poco de bienestar si se podía, que también tenemos derecho los trabajadores”.
Poc després d’inaugurar el barri, els veïns de la Trinitat Nova es van adonar que calia lluitar per aconseguir-hi condicions dignes, tant d’urbanització, com d’equipaments i transports. L’associació de veïns va sorgir en paral·lel a la creació dels nou barris, una unió dels diversos barris de l’entorn per reclamar plegats tot allò que les promotores públiques i privades no havian construït: escoles, transport públics, ambulatoris… Per això van organitzar tota mena d’actes reivindicatius, des de tallar la Meridiana fins a segrestar autobusos, fer parades simbòliques de metro al barri, o circular per la plaça de Sant Jaume amb un metro fet de fusta. Són imatges i lluites que ara han quedat en el record dels veïns més veterans i que molts joves no poden ni imaginar.
