Durant els anys 60 les dones de la Trinitat Vella s'encarregaven de fer la compra, de la casa i de cuidar els infants. I també aprenien a cosir. AMADOR EXPÓSITO, president de l'Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella "Les nenes havien d'anar a aprendre les qüestions de cosir i bordar. Hi havia tallers de costura. Mentre els nens estaven gaudint del carrer." El carrer era un espai per relacionar-se amb les veïnes i per distreure's. Sortien a passejar al Parc de les Aigües o quedaven per escoltar la ràdio. AMADOR EXPÓSITO, president de l'Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella "S'ajuntaven al carrer, per exemple, a les tardes i amb la cadira escoltant la ràdio cosien, feien jerseis." El Grup de Dones de la Trinitat Vella també feia excursions. Van visitar Montserrat i Torre Baró amb la parròquia. AMADOR EXPÓSITO, president de l'Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella "També sortien a Torre Baró a la Fuente de la Encina, a la font dels Caçadors. Feien música, berenar i ballaven, que hi havia ball." A partir dels anys 70 es va formar el grup excursionista Taga. A més de sortides, va promoure el moviment polític entre les dones.
El dia a dia de les dones de la Trinitat Vella durant els anys 60 i 70 transcorria entre les tasques de la llar, la compra de queviures, la preparació dels dinars i la cura dels fills i la família. Aquells anys, el barri va acollir moltes famílies vingudes sobretot d’Andalusia. Després de l’escola els nens jugaven al carrer mentre les nenes anaven a classes de costura i bordats i, si feia bo, les dones baixaven les cadires al carrer i es reunien per escoltar les novel·les radiofòniques de l’època.
L’església era el punt neuràlgic del barri i s’organitzaven activitats lúdiques com la caminada a peu a Montserrat. El cap de setmana, les famílies anaven a berenar al bosc que hi havia al Parc de les Aigües actual de la Trinitat Vella i a ballar a Torre Baró. Tots aquests moments estan recollits en forma de fotografia.
L’exposició “Les dones de la Trinitat Vella, l’altra part de la història” neix d’un treball de recerca fet per la psicòloga social Cristina Pradas en col·laboració amb l’Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella. Aquesta entitat fa dos anys que treballa per recuperar la memòria històrica del barri. Bona part de les imatges les han cedit veïns i particulars. Les imatges antigues s’han digitalitzat i imprimit amb l‘objectiu de crear un arxiu històric al barri. En aquest treball de recerca s’han aplicat metodologia i epistemologia feministes amb la intenció de recuperar l’experiència d’aquelles dones que van viure els anys de la dictadura franquista. S’ha treballat amb fonts primàries i secundàries amb l’objectiu de reconstruir i aprofundir en la història. L’objectiu és donar veu a la dona reflectint-ne la realitat, pensament i comportament.
