La història del barri del Coll no es pot deslligar de la de l’editorial Bruguera. Aquesta empresa va marcar durant gairebé un segle la vida d’aquesta zona. Des dels seus inicis, el 1910, com a editorial Gato Negro molts veïns van treballar als quatre edificis del Coll. JOSEP CALLEJÓN, extreballador de l’editorial Bruguera “No només la gent que era nòmina de Bruguera, perquè aquí hi havia petits tallers que feien feina per a Bruguera. A part que quan sortien col·leccions de cromos en donaven a la gent perquè fes a casa seva.” La influència de Bruguera s’estenia més enllà de les parets de l’editorial amb activitats per als treballadors i els veïns. JOSEP CALLEJÓN, extreballador de l’editorial Bruguera “L’any 62 o 63 va ser nomenada com a empresa model, socialment va establir com un club Bruguera. Van comprar una torreta que la van fer un club social, un club social on es jugava als escacs, a ping-pong, hi havia una pista de bàsquet, hi havia un servei de metges, hi havia un grup de teatre també. Hi havia un grup excursionista, on feien càmping. Hi havia els Reis que donaven Reis als fills, als néts de tots els treballadors.” Carpanta, Doña Urraca, la família Cebolleta o Mortadel•lo i Filemó van passar per les rotatives del Coll. Bruguera es va convertir en l’editorial de còmics més important de l’estat. JOSEP CALLEJÓN, extreballador de l’editorial Bruguera “En el rànquing d’editorials era la primera d’Europa, en volum de facturació sortien cada mes quatre milions de còmics.” Bruguera va marcar el ritme del barri fins a l’any 1986, quan va tancar. Tot i això, encara hi perdura l’empremta. Des del Centre Cívic el Coll - La Bruguera s’ha iniciat un projecte de recuperació de la memòria històrica de l’antiga editorial.
Bruguera va tenir quatre edificis al Coll.
Molts veïns de la zona van treballar-hi i d’altres van fer feines indirectes com ensobrar les col·leccions de cromos des de casa, també s’hi van instal·lar impremtes o tallers i comerços i bars per donar servei a les 300 persones que treballaven a l’editorial. Bruguera va ser considerada com a empresa model, ja que no només tenia un contracte laboral amb els seus treballadors, sinó que es preocupava del seu lleure. Per això, es va crear un club social on es podia jugar a bàsquet o futbol, escacs o ping-pong, hi havia un grup de teatre, un excursionista i es feien celebracions. A més, també hi havia un servei de medicina propi. A poc a poc, la història del barri del Coll i de l’editorial era una, fins que l’any 1986, Bruguera va tancar. Després de 30 anys, aquest barri de muntanya encara té molt present aquest vincle i s’organitzen trobades d’extreballadors. Amb el tancament de l’empresa, el paisatge de la zona també va canviar, ja que molts comerços, tallers o bars del Coll també van abaixar la persiana. Aquest vincle de gairebé un segle entre Bruguera i el Coll ara es vol posar en valor i el Centre Cívic el Coll – la Bruguera ha començat un projecte de recuperació de la memòria històrica de l’antiga editorial.
