La Torre del Fang va ser testimoni l'estiu de 1930 del que els diaris de l'època van anomenar "el crim de la Sagrera". Un guàrdia jurat va trobar el cos d'un home mort al carrer d'Espronceda amb senyals evidents de violència. JOAN PALLARÈS, historiador "És un homosexual que vivia al Clot i treballava a la Verneda. Havia tingut molts conflictes per la seva condició sexual. Però el més curiós és que en cap cas es deia que era homosexual. Els diaris, encara que no hi havia censura em aquella època, escrivien: 'afectado por una morbosa pasión'. Ho havies d'interpretar tu mentre llegies." Aquest és només un dels capítols que recull 'La Mundeta. La Califòrnia dels estafadors i altres històries de sang i fetge a Sant Andreu i la Sagrera entre els anys 1914 i 1932'. Es tracta de la primera crònica negra ambientada a Sant Andreu. L'historiador Joan Pallarès ha recopilat durant anys les cròniques publicades a la premsa de l'època i les ha il·lustrades amb imatges antigues, algunes de les quals inèdites. JOAN PALLARÈS, historiador "Sempre ens han venut una història de que Sant Andreu era un món idíl·lic, tot era harmonia i pau. No era així. Hi havia conflictes socials, els problemes entre la gent que es moria de gana, els conflictes entre els patrons i els sindicats. Això ha passat sempre, igual que a la resta de la ciutat de Barcelona." El llibre explica una vintena de successos en només 86 pàgines. Des de l'epidèmia de tifus que va afectar la ciutat el 1914 i es va creure que tenia el seu origen a Sant Andreu, passant per l'escàndol protagonitzat per la Mundeta, una dona comú que va resultar ser una gran estafadora, fins als successos més violents que recullen crims passionals i episodis de gran violència social.
Sant Andreu ha tingut sempre un gran sentiment de poble i, segons Joan Pallarès, tradicionalment s’ha tendit a explicar-ne només la part amable de la història. Per això, el seu llibre ‘La Mundeta. La Califòrnia dels estafadors i altres històries de sang i fetge a Sant Andreu i la Sagrera entre els anys 1914 i 1932’ mostra els problemes socials greus que hi havia aquells anys: analfabetisme, manca d’assistència sanitària, problemes de seguretat amb lladres que perseguien el sometent… També episodis de violència social, estafes i crims passionals que van omplir les pàgines dels diaris de l’època.
“Tot és història. No dic res que no diguin els diaris. No he novel·lat res. Recullo les històries i les adapto, però res més. Alguna vegada he estat temptat d’afegir-hi una mica d’humor, però com que es tracta de casos reals amb víctimes no he volgut frivolitzar amb les històries”, explica Pallarès. I afegeix: “He volgut explicar una altra història de Sant Andreu basada en fets reals. Aquí no hi ha política ni urbanisme ni obres d’art, només hi ha el dia a dia del poble.”
La violència social l’exercien sobretot les bandes del Sindicat Únic i el Síndicat Lliure, que es tirotejaven cada setmana. “No només es matava la gent al Raval, cada mes hi havia algun atemptat a Sant Andreu”, diu Pallarès. Clars exemples d’aquesta violència són els capítols que relaten com un grup de treballadors de la Hispano Suïssa van ser tirotejats perquè van entrar a treballar a la factoria enmig d’una vaga. O l’assassinat d’un encarregat de la fàbrica de filatures Fabra i Coats a mans d’uns sicaris.
L’historiador Joan Pallarès ha guardat durant anys informació i documentació històrica dels fets que es relaten en el llibre. Per això, només ha trigat uns dos mesos a endreçar la informació i escriure aquest recull de crònica negra. Pallarès està especialitzat en història local i és autor d’una vintena de llibres. També és coautor d’una vintena de títols més i col·labora amb diferents mitjans de comunicació. L’autor no descarta publicar una segona part de ‘La Mundeta’ més endavant.
