Així començava el primer western rodat a Horta. Va ser l’any 1961 quan quatre amics, membres del grup de teatre dels Lluïsos, van decidir fer una pel·lícula amb l’ajut d’altres membres de l’entitat i el rector del barri. FRANCESC SOLER, Lluïsos d’Horta “Feia poc que havíem vist ‘Río bravo’, ‘Duelo de titanes’ o una d’aquestes, no recordo quina era. Així va començar de broma en broma però ja vam començar a apuntar coses i a fer un guió.” En aquell primer film, els interiors els gravaven a l’escenari de l’entitat. El pressupost era limitat i per gravar a l’exterior no van anar gaire lluny. “Aquí a la Clota, hi havia cases que encara eren d’abans, tenien pou i tot això. I els exteriors de muntanya els anàvem a gravar a Valldaura.” El 1966 van repetir. Van fer una segona pel·lícula, ‘El preu de la venjança’. Van anar a Esplugues, en un espai condicionat per al gènere. Hi van participar pràcticament 100 veïns caracteritzats d’indis, xerifs i vaquers. “Veies uns que s’estiraven... d’allà va sortir gent que es va pelar els genolls, d’altres que tenien rascades aquí de tirar-se a terra, darrere d’una columna o el que fos, però ho feien amb aquella fe...” Ara el barri ha recuperat aquest episodi entranyable de la història del cinema i del teatre amb una reproducció d’ambdós films als Lluïsos d’Horta. “Te’n recordes, a part del que va costar, te’n recordes que ens ho vam passar molt bé perquè ens fèiem cada fart de riure...”
L’any 1961 un grup d’amics aficionats al cinema van decidir fer una pel·lícula imitant els westerns americans. Eren membres del grup de teatre dels Lluïsos d’Horta, on van gravar els interiors i on van trobar el suport necessari per tirar endavant el projecte. També s’hi van implicar diverses persones del barri, entre d’altres, el rector.
La primera pel·lícula, ‘Rifles de maldad’, la van rodar amb pocs recursos. Per exemple, les escenes a l’aire lliure les van gravar a la Clota i a Valldaura. Per a la segona, ‘El preu de la venjança’, que van fer l’any 1966, ja disposaven d’una mica més de pressupost i es van desplaçar fins a Esplugues, on hi havia un espai decorat especialment per fer pel·lícules de l’oest americà.
Gairebé un centenar d’hortencs van participar en ambdues pel·lícules. Alguns d’ells s’han retrobat ara, 50 anys després de l’estrena del segon film, per tornar a veure aquelles dues gravacions que van revolucionar Horta a principis dels 60.
