Les portes del castell de Torre Baró tornen a estar obertes. La planta baixa funciona com a punt d'informació de la serra de Collserola. A la resta de l'edifici s'hi pot accedir per contemplar les panoràmiques i també per conèixer la història de la torre, en una de les visites guiades que organitza un cop al mes el Museu d'Història de la Ciutat. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris "La majoria de gent desconeix la veritable història d'aquest edifici, del castell de Torre baró, que malgrat que té la forma arquitectònica d'un castell, no és un castell autèntic." De fet no se sap amb certesa si la seva finalitat era la d'hotel d'una urbanització fracassada o el de torre d'estiueig de la família Sivatte, uns dels promotors del projecte fallit. El que sí que se sap és que va funcionar com a torre de guaita republicana durant la Guerra Civil. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris "Van agafar l'edifici, el van ocupar, i el van habilitar com a lloc de vigilància, com si fos una petita bateria antiaèria que el que feia era coordinar-se amb les del turó de la Rovira. Es va instal·lar un focus que procedia del Palau Nacional de Montjuïc per poder il·luminar a la nit, i després un parell de metralladores. Els soldats franquistes també van utilitzar el castell com a habitatge. Les bateries antiaèries -és a dir, el focus i les dues metralladores- van ser desmantellats i els voltants del castell van ser utilitzats com a petit camp de concentració per a un centenar de presoners republicans." Aquest capítol arriba fins a l'any 42. Des d'aleshores, l'abandó i la degradació fins que els veïns el converteixen en el seu símbol als anys 70 i en reivindiquen la recuperació. Una lluita que ara l'ha transformat en un punt de trobada i de pas per als qui segueixen la ronda verda i les rutes per Collserola.
Les visites del museu descobreixen els misteris més amagats de la història del castell de Torre Baró a molts barcelonins, però també a noubarriencs que encara tenen en ment la llegenda que explica l’origen de la torre en la malaltia de la filla de Manuel de Sivatte, propietari a principis del segle XX dels terrenys actuals de Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. La versió realista és un projecte fallit d’urbanització del turó, amb la torre actual com a hotel dinamitzador.
