La masia de Can Valent data, aproximadament, dels segles XVI o XVII. Es creu que va ser construïda sobre una antiga torre de defensa medieval. Al anys 60, va marxar la família de jardiners que vivia a la casa i, des d'aleshores, està deshabitada. L'Antoni Costa, fill del darrer propietari de Can Valent, encara té molt present el record d'aquesta època. ANTONI COSTA "Quan jo era petit, devia tenir vuit o 10 anys, recordo que anava amb el meu pare a Can Valent, jo suposo que a cobrar el lloguer. Però això és una suposició meva. I recordo l'olor de les flors que es criaven a Can Valent, que allò era una jardineria. A la gent que ho tenia arrendat era jardiners, i igual, d'això no n'estic segur, eren flors per al cementiri." L'Antoni encara conserva una còpia de les escriptures i rebuts de la finca que havia estat propietat de la seva família. ANTONI COSTA "El meu avi la va parcel·lar, va parcel·lar Can Valent, i ho va anar venent a petites parcel·les, de 100-200 metres, normalment eren d'aquesta mida. I el meu pare va heretar el que quedava i ho va acabar de vendre." La masia va passar a mans d'una constructora que va estar a punt d'enderrocar-la. Can Valent va ser expropiada per l'Ajuntament l'any 1985. Des d'aleshores, es troba en un estat d'abandó i ruïna. "Em produeix molta angoixa. Perquè crec que és de les poques, sé que hi ha algunes més a Sant Andreu, però independent com aquesta, aïllada i que es podria restaurar perfectament, per què està sola, crec que és una verdadera pena que es perdi per, diguem-ne que per deixadesa. I quan hi passo cada dia me la miro i la meva dona em diu: 'què mires quan hi passes si això és una ruïna'. I no, per a mi no és una ruïna, per a mi és una casa que tenia vida." És per això que l'Antoni s'ha sumat a la reivindicació veïnal que des de l'any 92 reclama la rehabilitació de Can Valent com a equipament per al barri.
L’Antoni Costa Grau és el fill del darrer propietari de Can Valent, al barri de Porta. Tot i que la seva família no va viure a la masia, ell encara recorda quan de petit acompanyava el seu pare a cobrar els rebuts del lloguer. El darrer inquilí va ser el jardiner Sebastià Padrós, que als anys 60 conreava plantes ornamentals i es dedicava a l’horta. La constructora Sala Amat va adquirir la finca i va intentar enderrocar-la, però l’Ajuntament li ho va prohibir i va fer que en reconstruís els murs malmesos. Entre els anys 1970 i 1980 la constructora va utilitzar-la com a magatzem, fins que el municipi la va expropiar, l’any 1985. Des d’aleshores es troba en estat d’abandó i hi ha hagut diversos atacs vandàlics.
El 1997 l’Ajuntament va projectar enderrocar el casalot i construir-hi un tanatori que donés servei al cementiri de Sant Andreu, situat just al darrere. El veïnat es va oposar al pla i a un altre projecte municipal que obria una altra porta al cementiri i suposava traslladar 140 nínxols. La intensa campanya del veïnat de Porta i Sant Andreu va aturar els projectes. Des de l’any 1992 els veïns i altres entitats reclamen la rehabilitació de Can Valent com a equipament per al barri. Però fins ara no ha estat possible.
