En aquesta cantonada de la Gran Via amb Viladomat, Macari Golferichs va encarregar a Joan Rubió que li construís una casa a la moda, d’estil historicista, l'any 1900. Hi va viure amb la família fins als inicis de la Guerra Civil, quan va ser confiscada per militants llibertaris. Quan va acabar el conflicte van cedir l’immoble i l’edifici annex a les Dominiques de la Presentació, que els van convertir en una escola religiosa. TRINITAT CAPDEVILA, regidora presidenta de l’Eixample “La senyoreta Golferichs quan els va deixar en herència, els ho va deixar en herència amb la condició que això, que aquest edifici sempre fos una escola, en aquell cas deia, per a nenes. Les monges en aquell moment passen olímpicament de la voluntat de la propietària de l’edifici, que com dic el deixa a elles en herència i ho venen a Núñez i Navarro.” Això va alertar els veïns tant de l’Esquerra de l’Eixample com de Sant Antoni, que plegats van començar una llarga lluita, a finals del franquisme, perquè el Xalet, com es coneixia popularment la casa, fos per als veïns. Diferents associacions i personalitats de la cultura els van donar suport. TRINITAT CAPDEVILA, regidora presidenta de l’Eixample “Un divendres a la tarda, escalant per la façana de la finca del costat amb cordes vam aconseguir tancar-nos les dues juntes de les dues associacions de veïns, fins al diumenge a les cinc de la tarda, que de la mateixa manera que nosaltres, i trepant per una corda per la finca del costat, van arribar la policia, en aquell cas eren encara grisos, i ens van detenir a mi i al benvolgut company desaparegut ara, el Joan Isard de Sant Antoni, i ens van dur a la comissaria, i així es va acabar la història.” Amb el temps, l’edifici s’anava deteriorant, s’havia destruït una llar de foc i havien desaparegut elements decoratius. L’empenta dels veïns va conscienciar els ciutadans i el mateix Ajuntament que calia recuperar la casa. El primer govern de la democràcia va comprar Golferichs i la va restaurar. A partir de 1989 és un espai de participació ciutadana.
Ja fa més de 40 anys, a les acaballes del franquisme, la Casa Golferichs, coneguda popularment com el Xalet, va protagonitzar una de les reivindicacions populars més sorolloses per la recuperació del patrimoni. Els col·lectius de veïns ja tenien molt clar aleshores que calia conservar la memòria i també que calia disposar d’espais per desenvolupar la vida cultural i associativa. Golferichs va ser un símbol d’aquestes lluites.
És una casa d’estil historicista que combina materials com el maó vist i la ceràmica i s’inspira en una estètica medieval. Destaquen també les disposicions dels volums i la tribuna amb vitralls sobre la porta d’accés. Va ser construïda per encàrrec de Macari Golferichs, un enginyer de camins i comerciant de fustes exòtiques que tenia negocis a Amèrica. Va ser una de les primeres grans obres de Joan Rubió, i va obtenir el primer premi de l’Ajuntament de Barcelona pel millor edifici acabat durant el 1901.
