L’Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris demana que l’església del Mental es recuperi i formi part del patrimoni del districte. Una petició que arriba en el centenari de la inauguració de l’Institut Mental. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Ha estat un edifici sense cap mena de protecció. No se sabia quin ús atorgar-li. Les inversions van anar cap a altres prioritats, però considerem des de l’Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris que això és un element patrimonial important i el que nosaltres voldríem seria la seva recent rehabilitació i que se li atorgui un ús sociocultural.” L’església del Mental fa gairebé 30 anys que està abandonada. Es va construir el 1889 juntament amb l’institut psiquiàtric. L’any 1986 es va salvar dels enderrocs del complex però no va ser rehabilitada, tal com ho ha estat el cos central del Mental. El temps i la manca d’ús han deteriorat l’església. De fet ens els darrers anys hi ha hagut diversos despreniments i fins i tot s’han tapiat les portes per seguretat. MAGDALENA BATLLORI, veïna de la Guineueta “Hi havia uns vitralls preciosos, que ara està tot destrossat. A més a més aquesta pendent que han fet l’han fet de més, no hi era això. O sigui, tota la humitat ara va a parar a dins de l’església, cosa que abans no passava. Hi havia un porxo, que ara només en queda un tros, i els veïns ens deixaven venir a missa aquí.” L’Arxiu espera reunir-se amb l’Ajuntament perquè s’elabori un projecte de rehabilitació de l’antic temple aquesta mateixa legislatura.
L’església de Sant Rafael pertanyia al recinte de l’Institut Mental de la Santa Creu. Després d’anys d’obres, el psiquiàtric va entrar en funcionament el 1889, juntament amb l’església. Es tracta d’un temple simètric d’estil neoclàssic que estava situat al cos central del manicomi. Va ser batejat en honor a Sant Rafael perquè el nom d’aquest arcàngel significa ‘Déu sana’ o bé ‘medicina de Déu’.
L’església era el centre religiós de les persones ingressades al sanatori i del personal que hi treballava. Era lloc de pregària i d’oració, i els diumenges i festius s’hi feien les misses a les quals també hi accedien els veïns dels voltants.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, uns milicians republicans la van saquejar i se’n van endur tota mena d’objectes de valor. Durant la postguerra va tornar a funcionar, però, a mesura que l’Institut Mental va iniciar el procés de decadència i l’enderroc progressiu dels pavellons, el temple va anar perdent activitat per la disminució del nombre de pacients ingressats. Finalment, l’Institut Mental va tancar l’any 1986. Els dos trossos que van quedar sense enderrocar del Mental es van convertir en la Seu del Districte de Nou Barris i en la biblioteca, entre altres equipaments, però el temple va ser abandonat i va començar un lent procés de degradació.
