Els primers estudis realitzats pels tècnics, juntament amb la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra, confirmen que aquesta troballa es va construir al llarg del conflicte bèl·lic, quan la torre de la Sagrera era una peça més del complex industrial de la Fabra i Coats, de principis de segle. Abans, la finca, una casa d’indians de 1875 i estil neoclàssic, havia estat probablement el domicili del responsable a la zona de la fàbrica La Española, sucursal de l’empresa tèxtil aixecada al veí Sant Andreu de Palomar.
Ara, gràcies a les obres que s’estan fent per rehabilitar l’edifici i convertir-lo en casal de barri i seu de l’associació de veïns, ha sortit a la llum una descoberta “excepcional”, segons explica el Servei d’Arqueologia en el seu web, que no estava inclosa en el llistat de refugis documentats per la Generalitat. Una entrada tapiada apareguda al soterrani ocultava unes escales de més de sis metres de llarg que duien directament fins al lloc on durant la guerra la gent acudia a protegir-se de les bombes. La presència de bancs i de latrines separades per als homes i les dones perquè hi fessin les necessitats, fa suposar que ens trobem al davant d'”un refugi de caire social”, pensat per als veïns de la Sagrera, i no pas d’un refugi particular. De fet, en esclatar la guerra, es va crear la Societat Obrera Col·lectivitzada del carrer de Berenguer de Palou, que va reclamar la construcció del refugi per protegir-se dels bombardejos de l’aviació feixista. Les excavacions van iniciar-se la tardor del 37: es van reforçar els túnels amb formigó armat (lloses d’explosió) i ja aleshores va adequar-se també l’espai perquè pogués funcionar com a claveguera quan finalitzessin els combats.
El refugi, molt ben conservat tot i que els okupes hi van fer recentment acte de presència, disposa de pous de ventilació i d’accés, fonts d’aigua i d’una instal·lació elèctrica d’on penja una bombeta. També s’hi han localitzat ampolles de licor encara plenes, i un segon accés que dóna al mateix carrer de Berenguer de Palou, tapat actualment amb totxos. Un conjunt patrimonial, en definitiva, que des del districte de Sant Andreu es confia que pugui visitar-se quan l’equipament s’entregui als veïns.
