El gran renovador de l’escena catalana Adrià Gual va donar nom a l’escola de teatre que, la dècada dels seixanta, va dirigir Ricard Salvat a la cúpula del Coliseum. L’espai era circular, amb una galeria a dalt de tot pel públic i els actors a baix. ORIOL PUIG TAULÉ crític i investigador teatral "En aquella època, els anys 60, si mirem la cartellera teatral barcelonina era una època molt gris, artísticament molt mediocre, perquè hi havia molt poca oferta, comercial, tot en castellà, Salvat vol fer un teatre europeu, un estil de fer un teatre en català, a nivell estétic, a nivell literari." En aquest lloc singular de l’Eixample, Salvat, molt influït pel teatre polític alemany, va concebre, en ple franquisme, un hipotètic teatre nacional català. El Coliseum va ser el recer del teatre contemporani. Allà l'obra ‘La pell de brau’, d’Espriu, va prendre forma i va aprofitar les característiques de l’espai circular. ORIOL PUIG TAULÉ crític i investigador teatral "Evidentment la relació de Salvat amb Espriu crea espectacles com “La primera història d’Ester” o l’espectacle doble de “Antígona” i “La gent de Sinera”, que tot això culmina amb el que és considerat un dels espectacles més importants de tota l’època de la posguerra i el franquisme a Catalunya, que és “Ronda de mort a Sinera”. Són uns anys molt fructífers, però el 1973, l’escola es va haver de traslladar en un local que no era apropiat i va tancar definitivament un any després. Així, el Coliseum va deixar de ser l’epicentre del teatre d’avantguarda. Aquest esperit es va traslladar al Lliure l’any 76, amb autors formats en aquest escenari tan singular.
El crític Alexandre Cirici Pellicer va impulsar la creació de l’Escola d’Art del FAD a la cúpula del Coliseum el 1959, amb la voluntat de crear un gran centre de les arts.
Un any més tard, el 1960, es va posar en marxa l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que va ocupar l’espai de la cúpula fins a 1973. Va estar-se un any al local del FAD, al carrer Brusi, i finalment va tancar. De 1974 a 1978 va tenir continuïtat amb l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet (EEA), que amb un nom diferent va ser una mena d’epíleg del projecte de l’EADAG, amb el mateix equip de professors i amb la incorporació dels estudis de cinema.
L’Adrià Gual, amb la seva companyia Teatre Íntim, va ser un dels primers directors a Catalunya a concebre el fet escènic com un tot, com un espectacle estètic literari. Posar aquest nom a l’escola va ser una manera d’homenatjar-lo per part de Ricard Salvat. Aquest director es va inspirar en el teatre alemany crític i polític i va introduir Bertold Brecht a l’estat espanyol.
Recentment s’ha publicat el primer volum dels diaris personals de Ricard Salvat, que serà el primer d’una sèrie de deu. Comprèn el període 1962-1968, quan l’Escola de Teatre Adrià Gual estava en ple apogeu, i està editat per la Universitat de Barcelona.
