Al barri de la Clota hi ha més horts que comerços. Sorprèn en una ciutat com Barcelona, però un cens de locals comercials fet per l’Ajuntament ho confirma. En té sis i, d’aquests, un establiment de jardineria i la resta són tallers que ofereixen productes específics com, per exemple, peces de marbre. GERVASIO ÁLVAREZ, veí “Del año 70 y eso pues havia tres tiendas aquí. Tiendas pequeñas, de vecinos, de las cosas que se les oblidavan.” Per tant, els veïns fa anys que no poden comprar a la Clota. Ni tant sols hi ha una botiga de queviures i s’han de desplaçar. ASCENSIÓN FERNÁNDEZ, veïna “Bajar a Horta i mirar las tiendas que hay para comprar porque aquí arriba no tienes nada.” Els únics establiments que hi ha són dos bars, un a cada punta del barri. CINTA HERRERO, El Raconet de la Clota “La gent surt d’aquí per comprar però el bar és on tothom es reuneix, en un barri i llavors un altre tipus de comerç no tindria cabuda però un bar és el punt.” Tot i que els agradaria que hi hagués més comerços, els veïns no ho canvien per l’ambient rural que es respira en aquest barri. Els vianants poden creuar el carrer sense mirar a dreta i esquerra i els animals paren tranquil·lament a prendre el sol.
Al barri de la Clota, a Horta-Guinardó, hi ha més horts que comerços. És un fet sorprenent en una ciutat com Barcelona, i que es confirma en el darrer cens de locals comercials fet per l’Ajuntament. A la Clota només hi ha comptabilitzats sis comerços, entre els quals un establiment de jardineria, un taller de peces de marbre o dos bars, un a cada punta del barri. No hi ha, però, cap botiga de queviures que cobreixi les necessitats bàsiques dels veïns en cas d’urgència, i es veuen obligats a desplaçar-se al barri d’Horta per fer-hi qualsevol compra quotidiana.
Segons expliquen els veïns, als anys 70 encara hi havia comerços que venien productes de primera necessitat: un celler, un petit supermercat, un forn i poca cosa més, però era més del que hi tenen actualment. Ara estan pendents d’un pla urbanístic que ha de posar al dia la Clota i esperen que serveixi, entre altres aspectes, per recuperar aquestes petites botigues tan necessàries. Això sí, no volen renunciar a l’ambient rural en què viuen i que els permet travessar el carrer gairebé sense mirar, o deixar els animals de companyia lliures a fora sense por que tinguin un accident.
