Maria Mas era presidenta de l'associació de veïns del Casc Antic en l'època que el Palau Alòs va estar ocupat il·legalment. Des de l'associació havien denunciat diverses vegades les festes que s'hi feien els caps de setmana, quan s'hi arribaven a congregar, segons explica, un miler de persones. MARIA MAS, antiga presidenta de l'AV del Casc Antic "Vull desvincular-ho totalment del moviment okupa. Allò no eren okupes, eren una altra història. Aquí penseu que hi havia una gent que hi feia negoci, a més a més hi havia prostitució comprovada i droga, droga dura." Per a veïns i comerciants, conviure amb aquesta situació no era fàcil. Molts van acabar marxant del barri. ALFONS SOLÀ, comerciant "Durant mig any cada cap de setmana hi havia una festa d'aquestes 'rave' que durava des de divendres fins a dilluns. Tot el barri estava molt tip de tot el merder que hi havia, del soroll... No s'hi podia viure. Hi havia gent que dormia a la cuina, o posaven matalassos contra la paret per intentar mitigar el soroll, i aquí no passava res." GENE SUBIRATS, comerciant "Nosaltres vivim a l'altre costat, d'aquí del carrer, i pensa que els sentíem com si estessin dins de casa. Molta gent marxava del barri. Clients que deien: No podem aguantar, hem de marxar." El 4 de febrer de 2006 en Jesús encara tenia la botiga just al davant del Palau. Lamenta la permissivitat del consistori. JESÚS VALENTÍ, comerciant "Nosaltres ho havíem denunciat moltíssimes vegades, moltíssimes. L'Ajuntament sempre ens deia el mateix, que ells no podien fer res, que havia de ser el jutge. Aquest agent de la Guàrdia Urbana va patir el que va patir i llavors es va acabar tot. Llavors hi va haver permisos per entrar, per precintar... es va acabar tot." Ja no va ocupar-lo ningú i el 2009, el Palau Alòs es va rehabilitar. Des de 2011 és un equipament municipal obert al barri amb una escola d'adults i un casal per a joves.
Maria Mas era presidenta de l’Associació de Veïns del Casc Antic en l’època que el Palau Alòs va estar ocupat il·legalment. Des de l’associació havien denunciat diverses vegades les festes que s’hi feien els caps de setmana (de divendres a diumenge), quan s’hi arribaven a congregar, segons explica, un miler de persones. Mas, subratlla que els que l’ocupaven “no tenien res a veure amb el moviment okupa” que en aquell moment “cooperava amb els veïns en el conflicte del ‘Forat de la Vergonya'”. “Allò no eren okupes, eren una altra història. Aquí hi havia una gent que hi feia negoci, a més a més hi havia prostitució comprovada i droga, droga dura”, assegura.
L’any 2006 en Jesús Valentí tenia la seva botiga, Tot Bata, just al davant del Palau Alòs. Segons explica, cada dissabte quan obria la persiana el carrer era ple de brutícia i encara hi havia gent que continuava de festa. “Nosaltres ho havíem denunciat moltíssimes vegades”, es lamenta. “L’Ajuntament sempre ens deia el mateix, que ells no hi podien fer res, que havia d’ordenar el desallotjament un jutge”, recorda. Tot va canviar després dels fets del 4-F: “Llavors, de cop i volta, hi va haver permisos per entrar, per precintar i es va acabar tot.”
La repetició d’aquestes festes, setmana sí setmana també, “va fer que molts veïns marxessin del barri”, assegura Gene Subirats, propietària de la botiga de queviures Ciurana, al mateix carrer. “Hi havia gent que dormia a la cuina, o posaven matalassos contra la paret per intentar mitigar el soroll”, afegeix Alfons Solà, comerciant de la zona.
Des de 2011, el Palau Alòs és un equipament municipal obert al barri amb un casal per a joves, una escola bressol i una escola d’adults.
