L’Antoni i el seu germà formen part de la tercera generació d’aquesta botiga emblemàtica i, en conseqüència, el fill, que també hi treballa, ja n’és la quarta. L’edifici persisteix amb els problemes estructurals que van obligar a apuntalar l’establiment, però dins tot queda prou dissimulat. En destaca el taulell, un moble original i unes caixes de fusta fetes pel pare de l’Antoni per guardar-hi les gorres i les boines.
El local ven diàriament barrets que despuntaven abans i que s’han tornat a posar de moda i conserva exemplars força únics, com el que duia el transformista italià Frégoli i que als anys 20 tothom buscava; els típics “canotier” (barrets de palla), els bombins que va popularitzar Charles Chaplin, i barrets de copa, cada cop més presents en celebracions especials. Tampoc no hi falten barretines autèntiques, amb el forat per posar-hi les monedes (motiu pel qual els penjava a qui se les posava) i fins i tot s’hi conserva un artefacte, ja en desús, que servia per donar forma a aquestes elegants peces de vestir.
