Fa 40 anys, la casa de l'Hortènsia Duran va quedar afectada pel pla parcial d'actuació urbanística. De fet, el seu carrer, al barri de Can Rectoret, marca la frontera entre les cases afectades pel pla i les no afectades. HORTÈNSIA DURAN, afectada pel pla parcial al barri de Can Rectoret “En aquest carrer tenim aquí una casa nova, de recent construcció, perfectament legal, que com a parcel·la és edificable. Mentre que totes les altres cases de l'altre costat del carrer, que són construïdes fa més de 50 anys, entre 50 i 60 anys, i on hi ha la gent vivint des de llavors, estan totes afectades.” A finals dels anys 50 el seu avi i els seus pares van comprar una parcel·la d'una explotació forestal i s'hi van construir la casa. Anys més tard l'Ajuntament va elaborar el pla parcial i, segons assegura l'Hortènsia, van coaccionar el seu pare a signar un document que obligava a deixar l'habitatge passats 75 anys. Ja n'han passat 40. Ara és el seu fill qui viu a la casa. HORTÈNSIA DURAN, afectada pel pla parcial al barri de Can Rectoret “Estem reclamant un dret fonamental, que és el dret de l'habitatge. Que ens deixin quedar a casa nostra per sempre. No demanem augmentar edificabilitat. Demanem conservar les nostres cases, per a nosaltres i per als nostres fills”. Per complicar-ho més, fa sis anys, en crear el Parc Natural de Collserola, el seu habitatge va quedar dins del perímetre protegit. La Roser Ramon comparteix les preocupacions de l'Hortènsia, tot i que ella i la seva família van comprar aquesta casa afectada fa només dos anys i mig. ROSER RAMON, afectada pel pla parcial al barri de Can Castellví “Si hi ha una ventada, o un incendi, no ens deixarien tornar a refer la casa. Si se'm cau un arbre a sobre: oh! hauràs de viure a un altre lloc.” El mapa resultant als barris de Can Rectoret, Mas Guimbau i Mas Sauró és aquest: un mosaic on es barreja terreny edificable, zones forestals i zones afectades. En l'últim consell plenari es va acordar per unanimitat buscar una solució conjunta amb els veïns de cara al novembre.
L’Hortènsia Duran té una casa familiar al carrer de les Nebuloses, al barri de Can Rectoret, que marca la frontera entre les cases afectades pel Pla parcial d’actuació urbanística de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, i les recentment construïdes en terreny edificable. El seu habitatge és un dels que ara fa 40 anys va quedar afectat per l’ordenació urbanística de l’Ajuntament. “El meu avi i els meus pares van comprar una parcel·la d’una explotació forestal, amb el consentiment de l’Ajuntament d’aquells anys. La meva família va construir-hi la seva casa aquí. Però anys més tard, el consistori va elaborar el Pla parcial i van coaccionar el meu pare per signar un document que obligava a deixar l’habitatge passats els 75 anys. Li van dir que si no ho feia, li enderrocarien la casa”, denuncia l’Hortènsia. També afegeix que “el meu pare es va morir amb l’angoixa que em deixava en aquesta situació i que potser em farien fora de casa. I jo no em vull morir amb l’angoixa que el problema li traspassi al meu fill, perquè a ell li caurà de ple”.
La parcel·la on està construïda la seva casa es va qualificar com terreny PRUT (polígon amb règim urbanístic transitori). Ara mateix, segons l’Associació de Veïns amb Afectacions Urbanístiques de les Planes, hi ha 97 habitatges afectats pel aquest pla parcial urbanístic. “Estem reclamant un dret fonamental, que és el dret de l’habitatge. Que ens deixin quedar a casa nostra per sempre. No demanem augmentar l’edificabilitat. Demanem conservar les nostres cases, per a nosaltres i per als nostres fills”, reivindica l’Hortènsia. El seu problema es va complicar fa sis anys, quan es va crear el Parc Natural de la Serra de Collserola i el seu terreny va quedar a dins del perímetre protegit. El mosaic urbanístic als barris de muntanya es va enrevessar.
Els veïns dels barris de Mas Guimbau, Mas Sauró i de Can Rectoret denuncien les mancances i deficiències en els serveis que hi ha a la zona. “Paguem l’impost de béns immobles com qualsevol ciutadà de Barcelona però rebem molt poc”, diu la Roser Ramon, que fa només dos anys i mig es va instal·lar a Can Castellví, amb la seva família, en una de les cases afectades pel pla. “Jo ja sabia que estava afectada. Vull viure a la muntanya i sóc conscient de les deficiències que hi ha al barri, però no vull que em facin fora, no vull que m’obliguin a traslladar-me a una altra casa. A més, aquí he de viure amb una por afegida. Si hi ha una ventada, o un incendi, per exemple, no ens deixarien tornar a refer la casa. Si em cau un arbre a sobre em dirien: ‘hauràs de viure a un altre lloc’. Les afectacions es van fer de manera molt aleatòria.”
A l’últim Consell Plenari del districte de Sarrià – Sant Gervasi, Esquerra Republicana va proposar convocar a les associacions veïnals per analitzar la situació i treballar al novembre per mirar de trobar-h una solució. Una proposta que va tirar endavant amb el suport de l’oposició.
La notícia l’han rebuda alguns veïns amb certa esperança. “Esperem poder trobar-la. La gent durant molt de temps ha viscut aquesta angoixa que ningú doni una sortida, i això realment va destruint la vida de les persones”, conclou l’Hortènsia Duran.
