Teresa Perales ja és per a moltes persones la millor esportista espanyola de tota la història. Els mèrits són ni més ni menys que haver aconseguit 27 medalles en sis participacions als Jocs Paralímpics. L’últim d’aquests metalls de la nedadora aragonesa ha caigut als Jocs Paralímpics de Tòquio, en la modalitat de 50 metres S5. La plata té un punt d’èpica, i és que Teresa Perales, de 45 anys, va pujar al segon calaix del podi estant lesionada.
“La meva història demostra que tot és possible
El discurs motivador de Teresa Perales
Teresa Perales, premi Princesa d’Astúries dels esports el 2021, té una història de superació i un discurs que és una lliçó de vida que va compartir al programa ‘btv esports’ el 2016, abans dels Jocs de Rio. La nedadora de Saragossa explica que els seus dolors a les cames van començar just després de la Recopa del 1995, que va guanyar el Saragossa davant l’Arsenal, coneguda pel mític gol de Nayim. “Allà va ser el principi d’una malaltia neurològica que em va asseure en una cadira de rodes”. Perales recorda en aquest reportatge que “la piscina era un moment de diversió, no sabia nedar i em feia por l’aigua”.
La lliço de vida de Teresa Perales posa la pell de gallina. “La meva història demostra que tot és possible, tot depèn de l’actitud amb què afrontes les coses”. “Si vols menjar-te el món, obre molt la boca, tant com puguis. Comprometre’t, esforça’t i gaudeix del camí perquè si no no val la pena”.
Gaudeix del camí perquè si no no val la pena
