La rivalitat que existeix actualment entre el CE Europa i la UE Sant Andreu ve de lluny. Això sí, aquesta ha anat variant al llarg dels anys, tot depenent de les circumstàncies esportives i socials dels dos clubs barcelonins. Actualment vivim una etapa amb una rivalitat relativament sana i amb bones relacions institucionals entre els dos clubs, tot i que no sempre ha estat així. Hem parlat amb l’historiador Carles Viñas, doctor en història contemporània, professor i especialista en línies de recerca de moviments socials, juvenils, esport i grups radicals en el món del futbol, per saber-ne més.
Dels inicis a la rivalitat més punyent
La rivalitat entre l’Europa (club fundat el 1907 i que va disputar les primeres lligues de Primera Divisió) i el Sant Andreu (nascut l’any 1909) “es remunta als anys 20 i 30 del segle passat, amb enfrontaments entre seguidors dels dos equips”, segons ha explicat Viñas, tot i que aquesta ha estat “molt més recent amb la creació dels grups d’animació Desperdicis (2007) i Eskapulats (2013)“. De fet, durant molts anys, l’Europa tenia més rivalitat amb el FC Martinenc, club veí dels de Gràcia.
L’any 2007 es va viure un dels episodis més difícils quan al Narcís Sala es va treure una pancarta amb un porc vestit de l’Europa, a qui estava a punt de tallar-li el coll un seguidor del Sant Andreu. Quan va veure aquella pancarta, el president de llavors, Gil de Bode, va decidir marxar de la llotja i seure amb els aficionats andreuencs a la graderia. Les relacions entre clubs es van trencar durant un temps, però després van tornar a la normalitat.
Els punts en comú
No tot és rivalitat perquè “els seguidors comparteixen valors de consciència social, d’antifeixisme“, segons l’historiador, fins i tot en termes polítics, però “un més vinculat al moviment ultra, de graderia de futbol (Desperdicis) i l’altre és un grup d’animació (Eskapulats) i entenen el futbol de manera diferent”.
Els dos clubs barcelonins també han crescut de forma semblant pel que fa als aficionats. Carles Viñas ha destacat: “Fa uns anys estava estancada i, fins i tot, s’anava envellint fins que es va produir un canvi important que ha ajudat al creixement a escala social”.
El derbi, entès com a tal, també té un punt curiós perquè tant l’Europa com el Sant Andreu sempre s’han desmarcat de la marca Barcelona. Els quadribarrats, amb el sentiment del “poble” de Sant Andreu de Palomar, i els escapulats, identificats amb la “vila” de Gràcia, la qual cosa provoca una dicotomia quan es parla del “derbi barceloní”, segons ironitza Carles Viñas.
El futur del futbol modest
Pel que fa al futur, tant l’Europa com el Sant Andreu han rebut una part del seguidors del Barça, que s’han desencisat i han buscat en el futbol modest una nova il·lusió. El que comenta també Carles Viñas és que últimament “he detectat coses de ‘club gran’ i per aquest motiu existeix el perill de morir d’èxit“. Ara bé, “el més important és tenir un projecte clar perquè no sabem encara quin és el seu sostre“, segons conclou l’historiador.
La secció al betevé directe
