El Linares Deportivo, equip de la 1a RFEF, serà el rival del FC Barcelona en els setzens de final de la Copa del Rei. Els andalusos són un club amb una curta història ja que van néixer l’any 2009 després d’agafar el relleu del desaparegut Club Deportivo Linares. Malgrat només tenir 12 anys de vida, el Linares Deportivo i la ciutat tenen algunes curiositats que criden l’atenció.
Cinc categories en 12 anys
La història del Linares Deportivo es va començar a escriure l’any 2009. El 20 de juliol d’aquell any, l’alcalde de Linares, Juan Fernández, anunciava la desaparició del CD Linares després d’acumular un deute d’1,5 milions d’euros. El mes de setembre, un grup d’aficionats del club andalús van crear l’AD Deportiva Linares i van començar a jugar partits a la Primera Provincial andalusa, la setena categoria del futbol espanyol. Un any més tard es va canviar el nom pel de Linares Deportivo.
Des de la temporada 2009-20210, l’equip ha anat pujant de categoria fins arribar a la 1a RFEF, categoria en la qual milita actualment. Actualment juga al grup segon, el mateix en què està el Barça B, i actualment ocupa la catorzena posició amb 19 punts.
- 2009-2010: Regional
- 2010-2011: Preferent
- 2011-2012: Primera Andalusa
- 2012-2015: 3a Divisió
- 2015-2017: 2a Divisió B
- 2017-2020: 3a Divisió
- 2020-2021: 2a Divisió B
- 2021-2022: 1a RFEF
Un himne emotiu i futbolero
Una altra de les curiositats del club andalús la trobem en el seu himne. L’any 2014 es va fer una remasterització de l’himne del club amb nous arranjaments i una tornada d’allò més futbolera: “Un, dos, tres, arriba la afición.
Un, dos, tres, Linares campeón.”
La versió actual està escrita i musicada per Álvaro Avilés i interpretada per Macarena Fernández.
Un entrenador d’anada i tornada
El tècnic del Linares Deportivo és el malagueny Alberto González. L’entrenador, però, ha tingut una temporada curiosa amb el conjunt andalús. González va marxar de l’equip al juny després de no aconseguir l’ascens a la Segona Divisió després de perdre amb l’Amorebieta en el play-off. El seu lloc el va passar a ocupar Alejandro Sandroni. L’argentí, però, només ha estat quatre partits com a màxim responsable de l’equip, ja que va ser destituït després de sumar només dos punts en les primeres quatre jornades. La marxa de Sandroni va suposar el retorn d’Alberto González a la banqueta de l’estadi del Linarejos.
Els escacs manen a Linares
Més enllà de l’equip de futbol, Linares és coneguda, esportivament, pels escacs. Des de l’any 1978 fins al 2010, la ciutat va acollir el Trofeu Internacional d’Escacs Ciudad de Linares. Una competició que estava considerada com el Wimblendon d’aquest esport i sent l’únic torneig en què participava, a escala internacional, Gari Kaspárov. El rus ho va fer fins l’any 2005 després de guanyar el Trofeu i anunciar la seva retirada. Actualment, la ciutat acull el Campionat d’Espanya d’Escacs.
Un cantant “escandalós”
Si anem més enllà de l’esport, Linares pot presumir de tenir un personatge il·lustre entre els seus ciutadans. Miguel Rafael Martos Sánchez, conegut artísticament com a Raphael, va néixer en aquesta ciutat el 5 de maig del 1943. El cantant sempre ha presumit dels seus orígens i la ciutat li ha agraït declarant-lo fill il·lustre, amb la creació d’un museu i la instal·lació d’una estàtua a la plaça de l’Ajuntament.
