Raúl Muñoz (periodista): “Una de les coses més importants abans de començar a fer una activitat física és saber quin és el nostre estat i per això s’ha de fer una prova d’esforç. Avui us ensenyarem què és i per a què serveix.”
Ens rep el doctor Cordero, cardiòleg, que ens farà primer una ecografia.
“Esta es una prueba que sirve para estudiar un poco la parte mecánica del corazón. Si el corazón es un motor serían los engranajes, funciones, cilindros y todo esto, la parte estrictamente mecánica.”
Doctor Cordero: “Parece que está todo bien, no hay absolutamente nada.”
Raúl: “Ja estic ‘vestit’ per a l’ocasió i ara toca, fer la prova d’esforç.”
Doctor Cordero: “La prueva de esfuerzo consiste, como puede ver, en caminar por la cinta. Es una prueba dividida en varias etapas, cada una de ellas con una pendiente y una velocidad predeterminada de la cinta.”
“El objetivo de la prueba es estudiar la respuesta de su corazón a una situación de estrés.”
“Durante la prueba se va a cansar, pero el cansancio como tal no es lo que me interesa para ver su reacción. Es una prueba en la que tenemos que ver si durante el esfuerzo aparece algún tipo de molestia en el pecho que pueda hacernos pensar que pueda exisitr algún problema cardíaco, concretamente algún problema de riego cardíaco.”
“Manteniendo un poco la metáfora del motor el abastecimiento de gasolina al motor y las tuberías del corazón. En este sentido va todo bien. En principio, el dictamen es muy muy favorable.”
Raúl: “Prova superada”
Raúl: “Ens trobem amb el Doctor Guillem Pons, cardiòleg. Per què es tan imporant fer-se una prova d’esforç per a un esportista amateur?”
Doctor Guillem Pons: “No es tracta tan sols de la prova d’esforç, que és molt important, sinó de la visita cardiològica que fem. És molt important que un cardiòleg es faci càrrec del pacient, li faci la història clínica, l’explori físicament, vegi un electrocardiograma i, a més, faci una prova d’esforç.”
“Aquesta informació que el cardiòleg treu permet descartar tota una sèrie de patologies cardiovasculars que no poden no haver donat a símptomes i, per tant, el pacient no les conegui, però que en ocasió d’un esforç important o extenuant poguessin donar lloc potencialment a un problema cardíac agut.”
Raúl: “Si ara jo preparo una cursa d’exigència màxima, com pot ser una marató, cardiològicament parlant, no hi hauria cap mena de problema?”
Doctor Pons: “Exacte. Tu tens garanties que, des de la teva capacitat funcional i donada també l’absència d’altres dades en l’exploració que t’han fet en l’electrocardiograma, tu tens pràcticament una garantia de que no t’ha de passar res en qualsevol nivell d’exercici.”
Si el cardiòleg detecta alguna anomalia hi ha un segon nivell d’exploració per confirmar o descartar algun problema i aplicar-hi el tractament adequat. Aquestes patologies poden evitar les conegudes com “mort sobtades” en l’esport i, més concretament, en la gent que corre.
