BEA GARCÍA, participant en la prova 4 Deserts "Perquè m'agraden els reptes. Les curses estan molt bé, però una vegada vas començant, cada vegada vols més, almenys en el meu cas, m'agrada que la cursa sigui una aventura. A LA MOTXILLA, QUE PESA 10 kg, HO PORTA TOT, MENYS L'AIGUA "Tu surts amb la motxilla el primer dia i durant set dies saps que has de sobreviure amb el que portes a la motxilla. L'organització només et facilita l'aigua i unes haimes, unes tendes per dormir. El sac de dormir, el menjar, la roba, el material que porto per la diabetis, ho porto tot a sobre." LA DIABETIS FA MÉS DIFÍCIL AQUESTA PROVA EXTREMA "La diabetis, com sempre, no és l'impediment per fer-la, però sí que et suposa tenir una preparació més complicada que la resta de participants, en el sentit sobretot de material i de calcular tot el que no et pot fallar allà. Jo em quedo sense menjar allà, haig d'abandonar. No tinc l'opció de dir: 'bé, menjo menys, no, no'." PODRIA SER LA PRIMERA DIABÈTICA A ACONSEGUIR EL REPTE "Sí que és cert que només hi ha un noi diabètic que ha fet els quatre deserts, i si que és allò que si ara em diguessin 'què t'agradaria?' Potser ser la primera noia diabètica que ha fet els quatre, però això és molt difícil de saber-ho ara."
Les quatre proves d’aquest particular repte tenen el mateix patró. Sis etapes en set dies de competició (hi ha una etapa doble de més de 76 quilòmetres que s’ha de completar en dos dies), 250 quilòmetres per superar un desert de condicions extremes. Entre 35 i 40ºC durant el dia, de 0 a 5ºC durant la nit. Tot, en autosuficiència, és a dir, no hi ha cap suport, tot el que necessiten els participants va a la motxilla que, com a mínim, pesa uns 10 quilos a l’inici de la prova (després anirà baixant a mesura que es va gastant el menjar). L’organització només ofereix l’aigua necessària per aguantar aquests set dies i unes tendes de campanya per dormir. Per la Bea, la diabetis no és un obstacle, però sí un handicap més. No pot deixar de menjar perquè hauria d’abandonar, no pot fer un esforç de més sense haver regulat el nivell de sucre. Tot és una mica més complicat, encara. Però el “premi”, si aconsegueix aquesta fita (la de superar els quatre deserts) suposa convertir-se en la primera dona diabètica a fer-ho.
