Atacama, a Xile. Gobi, a Mongòlia i la Xina. Sàhara, a Jordània. I l'Antàrtida. Repte aconseguit. BEA GARCIA, participant de la prova 4 Deserts "Ha trigat dos anys i ara fa una mica de pena, perquè has patit tant d'esforç i és tan emocionant el que has viscut que mires enrere i et queda tot el que és bo. Molt feliç, quan em van posar la medalla vaig dir: 'ja està'." L'última prova no té res a veure amb la resta. En les altres competicions s'havien de fer 250 quilòmetres en sis etapes. Al desert de gel de l'Antàrtida les etapes es feien tot depenent de les condicions meteorològiques. La Bea Garcia té l'afegit de la diabetis. BEA GARCIA, participant de la prova 4 Deserts "Jo sortia i pensava: 'com em graduo, quina insulina em poso, què menjo'... no sabia res. 'Vaig ràpid dues hores i les últimes dues, no', però no sabies si serien dues, quatre o sis hores. I es nota molt. Haig d'anar amb un material molt específic perquè el que duus aquí o el que et pot servir a Atacama, no et serveix." Una vegada superat aquest repte, la Bea ja busca nous horitzons, noves aventures, per a 2015.
Bea Garcia, una veïna d’Horta de 32 anys ha superat aquesta mítica prova per als ultrafondistes. Es tracta d’una competició que consisteix a fer 250 quilòmetres dividit en sis etapes en règim d’autosuficiència (només els donen l’aigua) pels quatre deserts més difícils del món: Atacama, a Xile; el Gobi, a la Xina i Mongòlia; el Sàhara, en aquest cas a Jordània, i l’últim, a l’Antàrtida, l’anomenat desert de gel. Aquest el va acabar el mes passat. La Bea ha de sumar a la dificultat extrema de superar aquest repte, el handicap de ser diabètica. És la primera dona diabètica del món que ho aconsegueix.
